Una festa de la nostàlgia

Vint-i-nou anys després de la seva estrena al Romea, Nit de Sant Joan, de Dagoll Dagom, ha inaugurat el teatre Arteria Paral·lel. La reposició d'aquest retromusical de surrealista toc naïf i ambientat als 60 arriba en un moment en què el Paral·lel intenta recuperar el paper de Broadway barceloní que va tenir en el passat. Per això la representació d'ahir a la nit va tenir l'aire d'una festa de la nostàlgia. I els càlids aplaudiments del públic al final de la funció no van fer una altra cosa que certificar aquest esperit

No ha canviat res en l'essència del muntatge del 1981, centrat en la màgia de la nit de revetlla del solstici d'estiu, encara que s'han produït sensibles variacions escèniques. L'adaptació del director Carles Alberola ha potenciat l'aspecte visual, molt palpable en l'escenografia i el vestuari de Montse Amenós i Isidre Prunés. Però l'atractiu més gran segueix sent el de les cançons de Sisa, el convidat sorpresa en la funció d'estrena, amb arranjaments i sonoritats més modernes.

Alberola ha suprimit part del text original i ha afegit gags pensats per a un nou públic. El renovat llibret ha donat més rellevància a l'adolescent Dani, que passa a ser el fil conductor de les 12 històries de la revista musical. I així tenim el xava Macari, la senyoreta González, l'espavilada nena Rita, el Gran Jordiet, els marcians, el follet entremaliat, la senyoreta Primavera o les màgiques fades interpretats per Jofre Borràs, Laia Piró, Meritxell Duró, Jordi Lordella, Joan Olivé, Noelia Pérez, Marc Pujol i Anabel Totusaus, un jove elenc que es desdobla en diferents personatges..

El text col·lectiu dels membres de la companyia, reforçada per un conte de Miquel Obiols, va ser un obstacle en l'estrena del 1981 per la seva excessiva longitud. Els ajustos posteriors van millorar el ritme, però en aquesta nova versió no seria exagerat tornar a utilitzar les tisores.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

ESQUETXOS IRREGULARS / Els esquetxos que il·lustren les històries que serveixen de connexió entre un número musical i el següent no tenen la mateixa força. Uns són sensiblement millors que els altres i alguns, carregats de previsibles tòpics, encara s'allarguen en excés.

Per superar la irregularitat de la proposta hi ha les peces musicals ben interpretades i correctament coreografiades. El twist, el rock, la cançó romàntica italiana, el bolero expressats en temes com Nit de Sant Joan, Radio ye-yé, Te esperaré el domingo, Marcianito, Macari o La clau de foc animen uns espectadors sempre disposats a picar de mans. I és que la nostàlgia del públic que va amb els seus fills a disfrutar d'aquest cabaret galàctic resulta un factor clau que juga clarament a favor d'aquesta reposició.