Sant Sebastià aplaudeix l'innocent retrat de l'adolescència de 'Blog'

Retrocedir en el temps. Viatjar a l'adolescència, aquella època en què el teu amic és el teu amic de l'ànima, un ésser més important que la teva pròpia família. Aquest és un dels objectius de Blog, la pel·lícula amb què Elena Trapé deixa ben alt el llistó de l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (Escac), planter on s'han format promeses del cine espanyol com Mar Coll (Tres dies amb la família) i Roser Aguilar (Lo mejor de mí). Ara és el torn de Trapé, que ahir va presentar al Festival de Sant Sebastià el seu debut en el llargmetratge. Blog constata que encara hi ha adolescents innocents. Quan tens 14, 15 o 16 anys no tot és drogues i sexe, per més que el cine (Mentiras y gordas) i la televisió (Física o Química) s'entesten a demostrar el contrari.

«No vull menysprear res, però la realitat és molt àmplia. El que intenta la pel·lícula és allunyar-se dels clixés i exalçar els valors de la joventut», va explicar ahir la directora barcelonina, de 34 anys, que aspira al màxim guardó del certamen en la secció de Nous Directors.

Acompanyada per les noies que apareixen a la pel·lícula, Trapé va negar que senti pressió després de l'èxit que van tenir Roser Aguilar al Festival de Locarno i Mar Coll al de Màlaga. Totes dues van ser les seves predecessores en el projecte Opera Prima, que permet a un alumne de l'Escac realitzar el seu primer llarg de la mà de la productora associada a l'escola, Escándalo Films. «No sento pressió, però sí que m'agradaria arribar a la gent», va admetre la debutant, que podrà comprovar la resposta del públic al novembre, quan Blog arribi a les sales. L'aperitiu de projectar-la a Sant Sebastià es va saldar amb rialles (per la innocència que destil·len les noies, tretes d'instituts i escoles de teatre) i un generós aplaudiment com a colofó.

Blog té truc. Encara que s'intueix al final, en cap moment es desvela quin pla pretenen portar a terme les set joves. L'únic que se sap és que tramen alguna cosa. ¿Què deu ser? La directora demana que no s'expliqui. És millor per a l'espectador, encara que resulta complicat per als periodistes. La directora justifica el misteri: «Vull que la gent que vegi la pel·lícula faci un viatge en el temps i recordi, en positiu, la importància de l'amistat i el compromís de pertànyer a un grup». El més destacable per a Trapé és l'amistat blanca de les adolescents. El que té menys importància és el pla, el perillós pacte que acorden portar a terme. «La trama no importa tant com les motivacions que tenen», va insistir. «Formar part d'un grup les fa a totes elles sentir-se especials», va afegir.

Notícies relacionades

El Palau respon a "¿qui era Núria Feliu?"

Tres nits molt avorrides d’Orwell a Barcelona

RODADA EN CASTELLÀ / La pel·lícula no va ser rodada en català sinó en castellà perquè la directora no la volia ubicar en cap lloc concret. El que passa a Blog succeeix a Barcelona, però podria passar a qualsevol lloc del món. De fet va passar -més o menys- en un institut de Gloucester (EUA), on diverses noies es van quedar embarassades al mateix temps.

Per donar més sensació de realisme, la directora ha jugat amb els límits entre la realitat i la ficció. Per això, va demanar a les protagonistes que es gravessin a casa seva i que diguessin davant la càmera el que els passés per la imaginació. Tenint en compte, és clar, que cadascuna d'elles té un rol molt concret en el film: la líder, la indecisa, la ingènua, l'enamorada... L'experiència els ha agradat tant que algunes ja han decidit apuntar-se a classes d'interpretació per convertir-se en actrius professionals.