Catalunya es postula com a pol industrial i tecnològic de referència en defensa

Foment del Treball i la Generalitat han decidit coordinar-se perquè Catalunya no faci tard al nou cicle de rearmament europeu i es consolidi com un dels pols industrials i tecnològics de referència en defensa i seguretat d’Europa. La patronal que lidera Josep Sánchez Llibre i el Govern de Salvador Illa volen aprofitar l’empenta d’un sector que ja és el 4,2% del PIB industrial autonòmic, amb una facturació de 1.820 milions i 28.600 llocs de treball, i que es recolza en una potent base industrial metal·lúrgica, en l’aposta per la IA i l’experiència de projectes innovadors com el Barcelona Supercomputing Center, que arriba als 20 anys com a centre nacional de la supercomputació.

Sánchez Llibre va encapçalar fa dues setmanes una delegació que va mantenir diverses reunions a la Comissió Europea amb l’objectiu d’acostar posicions amb les autoritats europees i reclamar per a Catalunya una part dels 800.000 milions d’euros que pretén mobilitzar Brussel·les en compres conjuntes d’armament i tecnologia militar els pròxims quatre anys, dels quals 150.000 milions es canalitzaran per mitjà de préstecs als estats membres. Foment va anunciar la posada en marxa d’un node català d’empreses del sector i va reclamar, a més, un 20% d’inversió a Catalunya dels 10.471 milions amb què està dotat el Pla Industrial i Tecnològic per a la Seguretat i la Defensa del Govern d’Espanya, és a dir, 2.095 milions.

Una de les grans apostes de la Generalitat i Foment en aquest sentit és aprofitar el boom de la defensa per impulsar la reconversió de la indústria auxiliar de l’automòbil. Els proveïdors de components són el 6,5% del PIB català, fan una facturació de 5.700 milions d’euros i donen feina a 16.183 persones de manera directa en 282 empreses. Aquest sector és el tercer més important de la indústria catalana, per darrere de l’alimentació, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya. Un exemple paradigmàtic del que poden aportar els fabricants de components de l’automòbil al sector de la defensa és el de Ficosa, multinacional catalana amb seu a Viladecans especialitzada en la producció de peces de visió i detecció per a vehicles. A l’octubre va signar un acord de col·laboració amb Indra per desenvolupar els equips electroòptics i vigilància LSAS (local situational awareness system) per als vehicles VCR 8x8 Dragón i VAC que desenvolupa el consorci Tess Defence, controlat per Indra i en què participen General Dynamics, Sapa i Escribano (EM&E).

Ecosistema aeronàutic

La indústria auxiliar de l’automòbil és molt present a comarques com el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental, i el cicle inversor actual pot donar empenta a aquest sector, com intenten Airtificial, Grup MMM o Teknia davant la creixent competència dels fabricants xinesos. La patronal acaba de signar un acord amb la multinacional nord-americana General Dynamics per formar i capacitar pimes de diversos sectors perquè es puguin convertir en proveïdores del sector, seguint el model ja aplicat a Andalusia a petició del Comandament de Suport Logístic de l’Exèrcit de Terra (Male).

Els industrials del sector es mouen amb la creació a principis del 2024 de l’organització AeroS, que aplega l’ecosistema aeronàutic, d’espai i defensa de Catalunya, que ajuda a impulsar oportunitats de negoci per a pimes i grans companyies, tant les que ja formen part d’aquests sectors com empreses d’indústries tradicionals que es volen transformar, per abordar els desafiaments tecnològics i contribuir al creixement sostenible del teixit empresarial. "Ja agrupem més de 50 empreses que representen més de 77.000 empleats i 14.000 milions de facturació. Parlem amb General Dynamics, igual com fem amb Indra o Airbus, per ajudar-los a teixir aliances i trobar proveïdors tecnològics a Catalunya. Catalunya representa el 20% del PIB d’Espanya però un valor molt residual en els contractes de defensa encara actualment", diu Neus Olea, directora de la nova patronal.

El sector de la defensa agrupa a Catalunya unes 80 empreses d’aeronàutica, espai i ciberseguretat. Si en res la comunitat parteix amb avantatge és en aeronàutica, amb una facturació el 2024 de 120 milions, i en espai amb 56 milions, segons l’informe Impacte econòmic i social de la indústria de defensa, seguretat, aeronàutica i espai elaborat, per PwC.

Treball qualificat

Notícies relacionades

Luis de Guindos: "La falta de Pressupostos pot afectar la credibilitat fiscal"

L’espai i la ciberseguretat són les grans fortaleses catalanes

"A Foment volem participar en aquesta gran inversió per garantir l’autonomia estratègica en seguretat i defensa de la UE, també d’Espanya i de Catalunya, per aprofitar la tecnologia d’ús dual i coordinar grans companyies tractores amb un ampli teixit de pimes d’alta capacitat tecnològica. [...] i aconseguir que aquesta indústria, gairebé inexistent a Catalunya per raons polítiques i culturals, esdevingui un sector potent, creador de llocs de treball qualificats i ben remunerats i una palanca de reindustrialització", explica Salvador Sedó, de Foment.

El Govern ha afegit una altra peça al tauler amb el llançament d’una estratègia destinada a desplegar la intel·ligència artificial (IA) a Catalunya amb una inversió de 1.000 milions, recolzada en un núvol públic català i en una xarxa de centres de dades de nova generació. Tot i que es presenta com una aposta transversal per modernitzar l’economia, aquesta infraestructura digital també és clau per a qualsevol ambició en defensa.