Més 'Hamlet' que 'Lassie'

Si li agraden els gossos, aquest és el seu llibre de la temporada. I si no, o si tant li fan, si li importen igual que els cetacis a l'hora de llegir Moby Dick, potser també. Ni tan sols cal que recordi amb apreci el Jack London de La crida de la natura salvatge, o el Rudyard Kipling d'El libro de las ­tierras vírgenes, o més recentment el Mark Haddon d'El curiós incident del gos a mitjanit, per citar tres dels títols més emparentats amb l'esplèndid debut del nord-americà David Wroblewski (Oconomowoc, Wisconsin, 1959). N'hi haurà prou que l'atreguin les grans històries, les narrades amb èpica i intel·ligència, les que oculten ressons de tragèdia grega, les que aprofiten referents i estructures tan únics com els del Hamlet de Shakespeare, omnipresent aquí. En qualsevol d'aquests casos, La història d'Edgar Sawtelle hauria de merèixer la seva atenció. És una novel·la ex­traordinària.

ESCENES MEMORABLES / Perquè la ­creada per Wroblewski sembla una història de nen amb gos, sí, de nen mut i llest amb gossos, molts, increïbles gossos, els d'una raça inventada per l'autor a partir d'una exquisida documentació. Però aquesta opera prima és sobretot una fabulosa no­vel·la d'iniciació i supervivència, una de lleialtats, psicologia i escenes memorables que no té res a veure amb Lassie, Rin Tin Tin ni altres ensucrades pel·lícules a l'estil de Sempre al teu costat, Hachiko (més enllà que el remake amb Richard Gere amagui la peripècia real d'una popular mascota que Wroblewski també recupera per a la seva trama).

És cert que l'autor demostra conèixer a fons les conductes, les tècniques d'ensinistrament i fins i tot l'essència mateixa de l'ànima canina, i és cert que aquest, encarnat en animals com Babú, Tesis, Forte o la determinant Almondine, és un dels tresors de la novel·la, d'un virtuosisme que aviat es converteix en exemplar. La història d'Edgar Sawtelle, no obstant, destaca igualment, si no més, per narrar de forma admirable i gens complaent la peripècia del seu protagonista, incloent-hi el seu naixement, la seva educació en una granja perduda de Wisconsin, les seves dificultats per comunicar-se, el seu dolor després de la mort del pare, les seves sospites davant d'un possible homicidi per part del seu oncle, la seva fugida amb tres gossos pels boscos de Chequamegon, el seu insospitat retorn a casa i el seu verinós retrobament amb la veritat. És al fer-ho quan Wroblewski es permet jugar amb els punts de vista, demorar-se admirablement en l'estil, cisellar les emocions i sacsejar el lector com només els millors saben fer-ho.

És llavors, al confiar més en l'envit de l'autor que en l'aparent amabilitat de la seva proposta, quan un recorda Hamlet i entén que la mare i l'oncle d'Edgar no es diuen Trudy i Claude per atzar, i que l'escena sota la pluja en què el noi entreveu l'esperit patern revela que alguna cosa fa pudor de podrit a Wisconsin, i molt, moltíssim més.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

PER TREURE'S EL BARRET / Per als es­cèptics, sense ànim d'esgotar els mil paral·lelismes shakespearians de l'obra, cal afegir que la manera com l'autor converteix la cèlebre re­presentació de l'homicidi d'Elsinor en una exhibició canina contra el seu oncle és simplement per ­treure's el barret i... bordar d'entusiasme.

Malgrat el que diu la dita, el millor amic de l'home és probablement un bon llibre ben narrat. La història d'Edgar Sawtelle ho és, excepcionalment, i per això reclama la fidelitat dels lectors. Segueixin-li el ­rastre.