Humor sulfúric

A la vida de l'ésser humà occidental hi ha dos moments crítics: quan passa d'infant a jove, i quan passa de jove a no se sap ben bé què. Aquest segon moment admet diverses solucions, cap d'elles satisfactòria. Citem-ne quatre: una tediosa assumpció de l'edat adulta, una Operación Renove sentimental, una conversió religiosa, una traducció del conflicte en algun artefacte memorable, com ara un llibre.

Kiko Amat (Sant Boi, 1977) és autor de tres novel.les protagonitzades per joves que, mentre no troben el seu lloc, miren de solucionar les seves contradiccions en l'esfera de l'amistat, l'amor i la rebel·lió estètica. L'home intranquil, el primer llibre que publica en català, és una altra cosa. No només perquè en comptes d'una novel·la hi trobem un flirteig amb l'autobiografia, sinó perquè el protagonista és, aparentment, una persona adulta ja que ha efectuat un ritual de pas que no té marxa enrere i que s'anomena paternitat.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

El protagonista del llibre és un pare, sí, però manté una sèrie d'odis, deliris i obsessions que solem vincular a l'adolescència, com ara l'egocentrisme, l'energumenisme i sobretot la intolerància a la humanitat. Aquest abisme entre la posició social i la maduresa mental és el leitmotiv del llibre, que només es pot sostenir amb grans dosis d'humor, que afortunadament és una de les característiques d'aquest autor. I no em refereixo a humor blanc, sinó a uns dots notables per a la caricatura sulfúrica, aplicats sense reserves a la raça humana, a la seva família en particular i amb una crueltat específica a ell mateix.

L'home intranquil és una lúcida apologia de la neurosi i dels seus derivats, com ara la literatura. L'individu assumeix amb orgull la seva «anomalia» i la converteix en estímul creatiu (amb una conseqüència immediata: la ruïna dels gabinets de psicologia). Si alguna cosa desperta el teu odi (el futbol, el Primavera Sound, els Pares Perfectes), no aspiris a guarir-te: fes-ne un programa de ràdio, i després un llibre de Columna. Proposa-hi exterminar els turistes, els idiotes i els guapos, explica-hi les teves sis posicions bàsiques per dormir (esvàstica, sisè pis, fetus, crucifixió, abraçada primordial i Ramsès), detalla el plaer que experimentes quan eructes o quan crides «polla de Crist» en públic. Són, segons l'autor, «fets inventats (però tràgicament semblants a la realitat)». En altres paraules: si llegint aquest llibre no li fa mal l'estómac de tant riure, és que ha madurat irremissiblement.