'The Runaways', nascudes per al mal

El biopic musical cotitza i Ray Charles, Cole Porter, Johnny Cash i Édith Piaf són alguns dels últims músics que han passat pel filtre del cine biogràfic dedicat a visualitzar els dimonis i els turments interiors de les grans estrelles. Sobre grups femenins s'han realitzat menys pel·lícules. Les Supremes de Diana Ross estaven darrere de Dreamgirls, però amb els noms i moltes situacions canviades. A diferència d'aquest film, The Runaways és un biopic amb totes les de la llei sobre la influent banda de rock del mateix nom, liderada per la guitarrista Joan Jett i la cantant Cherie Currie.

Notícies relacionades

Juan Diego Botto: «Les mares sí que són 'superman'»

'Todo lo que tú quieras' dissecciona la paternitat

Quan el punk encara no havia aconseguit tota la seva dimensió, Jett i Currie van abanderar l'ideari rebel en el rock californià de mitjans dels anys 70. La pel·lícula realitzada per Floria Sigismondi explora les aventures del grup i ho converteix en un retrat més ampli sobre l'època. Aquest film és bastant equànime, sense gaires sortides de to i una aproximació realista, a vegades gairebé documental, als personatges, tot i que no admet gaires digressions: no en va Joan Jett és una de les productores de la pel·lícula, que beneeix la seva existència i controla, de ben segur, el que es diu i el que no es diu.

Com en tot biopic que valgui la pena, hi ha interpretacions esforçades en l'àmbit dramàtic i camaleòniques en l'àmbit físic per part de Kristen Stewart i Dakota Fanning, Jett i Currie respectivament. Totes dues estan compromeses amb la causa de donar realisme a uns personatges contradictoris sumits en el desconcert de la rebel·lia i la fama, en les drogues, la descomposició familiar, les disputes internes i la inadaptació. Un dels seus èxits es titulava Born to be bad, i se'l van prendre al peu de la lletra.