'Lope' viatja a la joventut aventurera de Lope de Vega

Lope està dirigida per un brasiler, Andrucha Waddington, i protagonitzada per un argentí, Alberto Ammann. Que ningú es posi les mans al cap. Waddington assegura que la feina dels cineastes és explicar bé les històries, no importa d'on vinguin. Per la seva banda, Ammann sap bastant més de l'autor de Fuenteovejuna que molts col·legues espanyols. L'actor revelació de l'any passat gràcies a Celda 211 va estudiar durant un any un curs de literatura on Lope de Vega i Cervantes van ser capítols imprescindibles. Amb aquesta carta de presentació arriba avui a les pantalles Lope, la que està cridada a ser la gran pel·lícula espanyola de l'any. Tant per repartiment (Juan Diego, Leonor Watling, Pilar López de Ayala, Luis Tosar...) com per pressupost (13 milions d'euros).

Lope no és ni un documental ni un biopic a l'ús. Més aviat és una pel·lícula lliurement inspirada en l'etapa menys coneguda d'un geni universal de les lletres, Félix Lope de Vega y Carpio (Madrid, 1562-1635). La història comença quan Lope torna després de lluitar a la guerra. El noi intenta obrir-se camí com a autor de comèdies recorrent els bruts carrers del Madrid del segle d'or. Els que el tracten, com el comediant Jerónimo Velázquez (Juan Diego), saben que els seus textos són or pur, però intenten explotar-lo.

A diferència de la seva pel·lícula de capçalera (Shakespeare in love), Lope no és una comèdia. El director la defineix com «una cinta d'amor i aventures». Però l'amor pesa bastant més que les aventures. Tot i que, en realitat, no parla tant d'amor, sinó més aviat de desamor. Lope de Vega va ser autor de 3.000 sonets, tres novel·les, quatre novel·les curtes i més de mil comèdies. No obstant, convé recordar que va treballar amb tanta intensitat com va estimar: 15 fills d'una dotzena de dones diferents. Lope emfatitza, precisament, la desbocada atracció per les dones que sentia el Fènix dels Enginys.

Notícies relacionades

'Lope', dramaturg, poeta i seductor

'Bright star', l'amor de John Keats

DUEL DE DONES / Aquí apareix el duel femení. La complicada, apassionada i fosca Elena Osorio (Pilar López de Ayala) davant la innocent, lluminosa i enamorada Isabel de Urbina (Leonor Watling). Tot i que en realitat les dues relacions no van coincidir en el temps, la pel·lícula s'agafa la llicència de fer-ho per deixar clar que el jove Lope de Vega era un home voraç i ambiciós també en la vessant personal. Aquest caràcter lluitador, afirma Alberto Ammann, «va provocar que fes grans coses i també que s'endugués grans clatellades».

A més d'Ammann, a Lope hi apareix un altre actor de Celda 211, Luis Tosar, el Malamadre que va convertir la cinta de Daniel Monzón en un monument. Després d'una llarga llista de personatges foscos, Tosar dóna vida ara al bo de la pel·lícula: un frare que és tot cor. «Després de passar vuit anys al col·legi dels maristes -fa broma- per fi he pogut portar la paraula de Déu al cine».