'Lope', dramaturg, poeta i seductor

Lope, reconstrucció de les aventures amoroses i literàries de Lope de Vega, es podria situar entre Shakespeare in love i Alatriste. Hi ha alguna cosa d'aquella pel·lícula sobre la peripècia íntima i creativa de l'autor de Romeu i Julieta en la intersecció entre vida i poesia, entre desig i sonet, entre la realitat i la ficció, en definitiva, mentre que la reconstrucció de l'Espanya del segle XVI, amb una fotografia bruta, terrosa i realista, recorda vivament l'adaptació cinematogràfica de les aventures del mercenari i espadatxí creat per Pérez Reverte.

Lope de Vega torna a Madrid, a l'inici del film, fastiguejat de la guerra. Sense diners, gairebé sense roba, sense honor, sense experiències que relatar més enllà de les vivències sagnants que vol oblidar. Amb tocs de relat picaresc, la pel·lícula l'insereix en l'alta societat de l'època

-escriu poemes per a un marquès portuguès desitjós d'usar-los per seduir la dona que estima, que no és cap més que Isabel, que Lope també desitja-, i al món del teatre, quan els escenaris eren corrals teatrals i n'hi havia prou amb una tarima i un parell d'actors per escenificar

les obres.

La pel·lícula, ambiciosa perquè vol anar més enllà dels estrictes marges del biopic, està centrada tant en les peripècies personals de Lope -les dues relacions amoroses, deutes, duels i enfrontaments amb plebeus i cortesans- com en la seva progressió com un dels més inspirats dramaturgs i poetes de ­l'època.

Notícies relacionades

'Lope' viatja a la joventut aventurera de Lope de Vega

'Bright star', l'amor de John Keats

En definitiva, la pel·lícula realitzada pel director brasiler Andrucha Waddington el presenta com un heroi gairebé picaresc amb alguns tocs superbs, una persona molt segura de si mateixa tant en matèria amorosa com en praxi literària. Lope és en el film un renovador de l'art teatral, un visionari que visualitza el teatre que vindria poc després, amb decorats, vestuari i molts actors intentant convertir la representació en pura realitat. Aquí és on la pel·lícula interessa molt més que en els seus deliris amorosos i cortesans, en les seves piruetes

de saló.