El Grec que arrisca bat rècords de públic

Amb el rècord de públic dels últims lustres

–més de 120.00 espectadors (111.157 de pagament)– i un notable 65% d'ocupació, el Festival Grec de Barcelona va fer ahir balanç de la seva 34a edició, qualificada d'«extraordinària» tant pel seu director, Ricardo Szwarcer, com pel delegat de Cultura, Jordi Martí, que va valorar tant l'èxit d'assistència com la qualitat de les propostes. Ha sigut, va afegir Martí, el «millor Grec» de l'etapa iniciada el 2008 sota la direcció de Szwarcer, que des de l'inici es va proposar «incentivar la curiositat del públic amb una oferta arriscada i de qualitat».

Assumint el risc de propostes desconegudes i amb la mirada posada en el Japó –el país convidat aquest any–, el festival ha aconseguit no només driblar la crisi sinó fins i tot la coincidència amb els Mundials –«el dia de la final es van esgotar les localitats deButôal Lliure», va exemplificar el director argentí–. Això sí, el Grec 2010 ha anotat els millors registres que es recorden, a causa en gran part de l'augment de les funcions. Així, mentre que en l'exercici passat es van fer un total de 257 funcions de 66 espectacles (van sumar 84.841 espectadors), en aquesta edició s'ha allargat el període d'exhibició dels muntatges locals fins a sumar 360 funcions de 65 obres (l'oferta d'entrades va augmentar significativament de les 110.000 del 2009 a 170.000). En qualsevol cas, l'elevada mitjana d'ocupació –65% (59% de pagament)– és vuit punts superior a la mitjana habitual dels teatres de Barcelona.

Szwarcer va desestimar que la clau de l'èxit hagi estat, com apunten algunes teories «simplistes», que en època de crisi es consumeix més oci perquè es viatja menys. Al seu parer, amb la butxaca encongida, el públic «discrimina i valora el que va a veure molt més que abans. La gent afina la percepció i s'informa més, i mitjans com el Facebook hi han contribuït». Els resultats confirmen, afegeix el director, «l'augment de l'apreciació i la confiança dels espectadors en el festival», fet que defineix la seva línia de treball.

Entre els grans encerts d'aquesta edició destaca la unió amb l'altre gran festival de la ciutat, el Sónar, per a la producció d'un espectacle

–Spectra–que va omplir el Grec de joves seguidors de la mostra de música avançada. Per contra, en el capítol negatiu, figura lapunxadade l'oferta familiar, en especial l'òpera infantilAmb els peus a la Lluna.

TRIOMF DEL JAPÓ / Un altre encert notable del programa ha estat la gran acceptació i qualitat dels muntatges del panorama Japó, que van aconseguir un percentatge de vendes del 72% (12.214 espectadors, 81% d'aforament total). A més de l'impactant torpede lumínic de Ryoji Ikeda (Spectra), van destacar els muntatgesKi, Butô i Nô. «Tenia el seu risc perquè és un país del qual no tenim referències en el mercat, però també ha cridat l'atenció pel seu exotisme. L'exitosa acollida de les dues produccions amb mirada local,Ki iNô, hi ha ajudat molt», va concretar Szwarcer.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

El responsable del Grec va valorar així mateix la coexistència a la cartellera de cinc produccions locals que van seduir el públic i la crítica:Coses que dèiem avui, de Julio Manrique,Delicades, dSSRqAlfredo Sanzol,Nô, de Joan Ollé,Questi fantasmi!, d'Oriol Broggi iLa gavina, de David Selvas. La primera, tres històries curtes de l'incisiu dramaturg Neil LaBute (La forma de les coses), va esgotar les localitats juntament amb 15 muntatges, entre els qualsKi, Butô, Spectra, La trastienda del PolvoríiDunas.

També van abarrotar l'amfiteatre Joan Manuel Serrat, Zenet i Miguel Poveda, però no és l'objectiu de Szwarcer tocar el cel amb concerts d'estrelles conegudes. El millor és, reitera, «descobrir al públic nous territoris». I que la curiositat i la qualitat vagin de bracet.