Lirisme i plasticitat

Josep Maria Junoy (Barcelona, 1887-1955) va escriure en francès, català i, finalment, en castellà. En el seu cas, la vessant de crític i la de creador són les dues cares d'una mateixa actitud, que ell considerava «mediterrània», i que perseguia l'equilibri entre tradició i ­modernitat.

Després d'una primera etapa consagrada a la crítica d'art, on va demostrar que era capaç d'o­rientar-se en una època tur­bulenta, a partir de 1912 va alternar els articles i la poesia. Entremig, va escriure alguns textos que ja són literatura sense deixar de ser periodisme. Els seus cal·ligrames van tenir una gran influència en les avantguardes del país; el més conegut és l'oda que el 1917 va dedicar a l'aviador Georges Guynemer, abatut en combat, i que va ser lloada per Guillaume Apollinaire. Després d'experiments formals i de jocs tipogràfics, a partir de 1920 Junoy es va centrar ¿es va especialitzar, podríem dir¿ en variacions a partir dels haikus ­japonesos: poemes breus i plàstics, que congelen escenes i ce­lebren el món amb un entusiasme perfeccionista. La ­seva obra, breu i inconfusible, que aplica el lirisme i la plasticitat a la naturalesa i la vida quotidiana.

Junoy va ser un dels homes que van saber posar en contacte la cultura catalana i la modernitat. Crescut en una família burgesa, va viure llargues temporades a París, va conèixer els artistes de l'època i va dirigir la revista avantguardistaTrossos. Format i viatjat, activista cultural i catalitzador de tendències, va ser un dels valedors del cubisme a Catalunya, però no de les altres avantguardes, ja que considerava el dadaisme i el futurisme massa trencadors. Dels clàssics, n'admirava l'impuls vital, però detestava els artistes que n'imitaven les formes. Com Eugeni d'Ors, va contribuir a posar la cultura catalana en el mapa d'Europa i, com ell, va evolucionar cap al conservadorisme, ja des d'abans de la guerra civil però sobretot després.

El 1983 Jaume Vallcorba va presentar la seva tesi doctoral sobre Junoy, i l'any següent en va publicar una part en català, que ara apareix a la seva edi­torial, Acantilado, com a valuosa introducció a la poesia completa d'aquest autor. Són poemes que, a banda del valor arqueològic, mantenen la mateixa frescor que els haikus de Matsuo Basho: «Nit de lluna / estesa per la mar salada / escata de sirena».

OBRA POÉTICA

Josep M. Junoy

Trad.: Andrés Sánchez Robayna.

Acantilado.

Notícies relacionades

Serrat rep el premi KM 13.774 per acostar Amèrica i Catalunya

La veu de Suu il·lumina els Secret Shows

488 pàg.

29 €