El Romea acull una tragicomèdia familiar amb el segell de Bernhard

Potser era una «animalada», va avisar, però el director teatral Josep Maria Mestres va deixar anar una sentència rotunda durant la presentació d'Almuerzo en casa de los Wittgenstein (Ritter, Dene, Voss). «Thomas Bernhard és el Shakespeare del nostre temps». De l'autor austríac és l'obra que estrena Mestres dins del Grec, encara que la coproducció amb Focus anirà més enllà del mateix festival, que acaba l'1 d'agost. Aquesta tragicomèdia familiar arribarà demà al Romea, on seguirà fins al 15 d'agost.

L'entusiasme de Mestres va superar el que sol ser costum abans d'una estrena. «Estem davant un dels textos més importants de la dramatúrgia europea contemporània. És l'obra mestra de Bernhard en el teatre pel seu nivell emocional». El director artístic del Romea, Calixto Bieito, ja en va firmar una versió fa uns 15 anys i va ser ell qui va fer la proposta de recuperar-la a Mestres.

Ara li toca posar en escena aquesta tragicomèdia situada a la Viena dels anys posteriors a la segona guerra mundial. A partir de la trobada de tres germans de l'alta burgesia austríaca repassa, de la mà de l'escriptor austríac, el pensament de la vella Europa del segle XX. Un repàs amarg i contundent, com l'escriptura de Thomas Bernhard. L'autor es va inspirar en la figura del filòsof Ludwig Wittgenstein i del seu nebot Paul, bon amic seu, per escriure aquesta obra.

Mestres ha buscat tres acompanyants d'envergadura per encarnar les dues germanes actrius i riques (treballen quan els ve de gust) i el seu germà filòsof, acabat de sortir d'una de les seves estades en un psiquiàtric. Es reuneixen per a un dinar familiar i la història de la peça es desenvolupa abans, durant i després de l'àpat. Als dos intèrprets actuals de la companyia Romea –Àngels Bassas (Ritte) i Mingo Ràfols (Voss)– s'hi ha unit una actriu del carisma de Carmen Machi (Dene), que torna a Catalunya després del seu recent pas pel TNC ambPlatonov.

TRES VISIONS DE LA VIDA / Aquests germans personifiquen tres maneres diferents d'enfocar l'existència. Ritter encarna la nihilista i desassossegada. Bene és amable i integradora. Voss viu un periple vital perillós. «Ells són receptors d'uns llegats dolorosos de portar, són hereus d'una tradició asfixiant», apunta Mestres. Bernhard converteix aquest nucli familiar en metàfora d'una època, d'un món, en declivi.

Tot i l'alt voltatge intel·lectual del text, el director subratlla el seu aspecte emocional. «És com un criptograma que s'ha d'obrir, però el públic ja el veu obert. No ha de descobrir cap endevinalla. Ha de sentir, reflexionar i emocionar-se».

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

TRAGÈDIA I HUMOR / Emoció i reflexió a l'uníson com corrobora Bassas. «Cada frase és filosofia pura». Ràfols, mentrestant, elogia un text «complicadíssim» en què no només hi ha tragèdia, «també molt humor», gairebé pròxim al patetisme d'uns personatges decadents.

Machi destaca i elogia la complexa escriptura de Bernhard, que no usava puntuació, cosa que dificulta el treball interpretatiu. «És un autor que em provoca molt respecte. Espero rendir-li un homenatge cada dia que pugem a escena».