Shahriar Mandanipour: "A l'Iran la gent s'amaga per viure"

¿Algunes de les frases d'Una història d'amor i censura a l'Iran (Proa / Lumen) apareixen ratllades en el llibre. Com a recurs per acusar la censura, la idea és eficaç. ¿Com se li va ocórrer?

¿Hi ha una història sobre com vaig començar a escriure aquesta història. Era als Estats Units, fent una conferència amb Orhan Pamuk i Salman Rushdie, i tothom em preguntava sobre la censura al meu país. Vaig pensar: sóc escriptor, he de tractar això d'una altra manera. I vaig pensar en aquesta solució. La vaig escriure en 20 pàgines, la vaig llegir en aquell festival i a la gent li va agradar. Això em va animar a escriure 350 pàgines més.

¿Hi descriu sorprenents situacions de la vida quotidiana a l'Iran. ¿Quant de realitat i de ficció hi ha en aquesta narració?

¿Això és una novel·la, no un documental, però el que explico sobre el dia a dia es correspon amb el que viu la gent allà. Sara, la protagonista, podria ser la meva filla. Ella també va ser arrestada tres vegades per portar el mocador mal posat.

¿Hi ha detalls tan esgarrifosos com poètics: Sara i Dara, els dos amants protagonistes, es comuniquen deixant-se missatges en els llibres d'una biblioteca. ¿Això també passa en la realitat?

¿Al meu país, la gent s'ha d'amagar per viure, perquè als carrers hi ha patrulles que vetllen per la castedat pública i si veuen un home i una dona caminant junts poden denunciar-los. A la novel·la, Sara i Dara decideixen veure's a la sala d'urgències d'un hospital. Allà, envoltats de malalts reals, ningú sospita que entre ells hi ha una història d'amor.

¿¿Sap si la idea ha tingut èxit al seu país?

¿Ho dubto, perquè no crec que hagin pogut llegir aquesta idea al meu llibre. Allà està prohibit, .

¿Si aquesta tarda aterro a l'aeroport de Teheran amb el seu llibre sota el braç, ¿què em passarà?

¿Els agents de fronteres no solen llegir novel·les, així que probablement podrà entrar sense dificultat. Si té la mala sort de trobar-ne un que reconeix el meu nom, és possible que l'arrestin i li preguntin de què tracta aquest llibre. I llavors hauríem d'escriure una altra novel·la per explicar-ho. Li aconsello que no vagi a Teheran. I si hi va, no porti llibres, particularment aquest.

¿Almenys a Occident sí que es podrà llegir. ¿Quina reacció espera dels lectors?

¿Espero que siguin conscients de la sort que tenen de viure en un país on existeix la llibertat. Abans de publicar aquest llibre vaig parlar amb la meva filla, que vivia a l'Iran, i li vaig demanar que se n'anés a Malàisia, tement per la seva seguretat. Espero que el lector occidental valori el preu que la meva família i jo estem pagant per escriure un llibre.

¿Potser també servirà per mobilitzar suports a la causa democràtica iraniana.

¿Al festival de Cannes, l'actriu Juliette Binoche va denunciar la situació del cineasta Jafar Panahi, detingut per criticar el Govern, i l'endemà va ser alliberat. Això significa que la pressió funciona. ¿Però què passa amb els governs occidentals? Entre bastidors, hi ha països que donen suport al règim de Teheran. La qüestió és quin dels dos suports serà més fort.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

¿¿Vostè què opina?

¿Al final del procés guanyarà la gent. Estic convençut que en les persones hi ha un fons d'humanitat que acaba aflorant. Hem de confiar en la humanitat, hem de mantenir l'esperança.