Marta Carrasco: «'Dies irae' t'atrapa i t'abdueix»

¿Dies iraees va estrenar al Festival Temporada Alta i s'ha vist en nombroses ciutats amb èxit de públic i crítica. ¿Quin és el secret?¿És el més arriscat que he fet, tant des del punt de vista artístic com ­eco­nòmic, però també un dels més gratificants. M'he endeutat per culpa seva, però els agraïments que he rebut de la gent allà on vaig compensen. La reacció de la gent és increïble.

¿Estranya que no hi hagi hagut més polèmica ja que la seva obra és una crítica furibunda contra l'Església.¿Però no és una crítica a tota l'Església, compte. Tampoc em fico amb Déu, que és un senyor a qui no conec, però sí amb una part dels seus representants, amb els que ostenten el poder i amb la seva hipocresia. Durant anys han oprimit la dona i abusat dels més febles. Mai fins ara el públic, a l'acabar una funció, m'havia donat les gràcies per haver-me atrevit a denunciar un fet.

¿¿Quants han sortit del teatre?¿Molt pocs, n'esperava més.Dies irae t'atrapa i t'abdueix, com la música de Mozart. He procurat que, tot i la intensitat i la força de les imatges, creades amb gent magnífica de diferents disciplines, el muntatge respirés. Utilitzo l'humor per explicar les coses més terribles.

¿¿Com se li va acudir unir el monumental Rèquiem de Mozart a aquesta denúncia anticlerical?¿Per mi, elRèquiemés una música furiosa, ja sé que és una visió molt personal però com que jo sempre ho capgiro tot... M'interessa portar la fúria a escena. És un sentiment que es reprimeix al carrer però que dóna molt de si en el teatre.

¿Dies iraecompta amb 13 intèrprets, de Madrid i Barcelona. ¿Repetiria?¿Només si comptés amb més suport econòmic perquè he patit molt. A més, moure un espectacle de dansa amb 13 persones més quatre tècnics és complicat. Si fos de teatre seria més fàcil però els caixets de la dansa no són els mateixos, i això dificulta la contractació. I és una llàstima; el grup és una bomba.

¿Creadora, directora, escenògrafa i també intèrpret ocasional de l'obra. ¿Ballarà al TNC?¿Això m'ho reservo. Si em ve de gust fer-ho, tinc el vestit a punt.

Notícies relacionades

Nicky Jam, Arcángel i Luis Fonsi omplen d’èxits l’Energy Fest

Un temps de silencis i renúncies

¿El meu somni és portar-la al Vaticà i que el papa Ratzinger estigui assegut a primera fila.

¿¿Es veurà aquesta peça a Roma?