Mujeres de El Cairo Tradició i postmodernitat

Amb almenys un ull posat en Almodóvar, el director Yusry Nasral·là s'apropia dels mètodes narratius deLes mil i una nits per revelar les dones com a víctimes invisibles de la traumàtica entrada del món àrab a la modernitat. Mentre exagera i, a la vegada, desconstrueix les formes melodramàtiques, la pel·lícula demostra, d'una banda, que tot és política --especialment en una societat que tracta de legislar contra el desig sexual-- i, d'altra banda, que a Egipte la política està totalment corrompuda. PotserMujeres de El Cairoés tècnicament rudimentària, i potser no té gens de subtilesa dramàtica, però això de Nasral·là no és falta de talent, sinó un esforç audaç per unir el culebró i la sàtira social i retratar, així, les complexes relacions humanes al seu país usant eines culturals autòctones.