La nobel Herta Müller reivindica la memòria com a matèria literària

La literatura no serveix per passar comptes amb el passat. Això creu la poeta i novel·lista romanesoalemanya Herta Müller (Nitzkydorf, Romania,1953). Venint de qui ve, l'observació té suc: l'obra de la premi Nobel de literatura del 2009 posa el focus en la repressió estalinista i té en la memòria la seva principal font d'inspiració. «No sóc jo qui necessita teràpia, sinó la dictadura, que és un sistema malalt. Els records només són matèria primera que la llengua ha de recompondre», va dir ahir a Madrid.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

L'escriptora no és gaire amiga dels viatges, però aquests dies és a Espanya per presentar la seva última novel·la, Tot el que tinc, ho duc al damunt (Bromera i Siruela), en què retrata la persecució soferta pels alemanys romanesos en temps de Stalin. La mare de Müller va ser deportada a un camp de treball a Ucraïna, però no va ser ella, sinó el seu amic el poeta Oskar Pastior, qui li va parlar d'aquella ferida de la memòria europea que no s'havia explicat mai, i qui fa de fil conductor del relat.

PREOCUPACIÓ PER LES PARAULES / La novel·la se suma als quatre títols seus que ja hi ha traduïts al castellà i el català, i anticipa la pròxima arribada de quatre obres més de la seva bibliografia. El Nobel li ha donat fama mundial, però l'autora assegura que no l'ha canviat. «La màgia d'aquest premi no l'entenc», afirma. Considerada una narradora que escriu poesia en prosa, l'escriptora reconeix que la seva preocupació amb les paraules és màxima. «Intento que cada frase compleixi el seu paper, hi ha textos que reescric 20 vegades abans de donar-los el vistiplau. Cada frase ha de ser una obra d'art», sosté Herta Müller.