T de Teatre dóna veu a les dones silenciades dels anys 30

«A la meva àvia i a les dones de la seva generació no les deixaven ser delicades. Havien de ser dures, no queixar-se i carregar amb la cultura del patiment, del sacrifici i del silenci. Van ser educades per sentir, veure i callar». Així ho explica el dramaturg i director Alfredo Sanzol, que es va inspirar en la seva àvia i les seves germanes per inventar-se un món, el de Delicades, que rescata «petites històries i anècdotes que elles no van arribar a explicar mai». La comèdia arriba avui al Poliorama i representa el debut de l'autor al Grec, en aliança amb les actrius de T de Teatre, que també s'estrenen al festival barceloní. D'elles va sorgir la iniciativa de treballar amb Sanzol després de presenciar al Lliure el seu muntatge Sí, pero no lo soy, un divertit i enginyós ball d'identitats, en sintonia amb l'humor de la companyia catalana.

«Jo vaig descobrir T de Teatre amb ¡Hombres!, el 1995, i admeto que han influït en la meva manera d'escriure», reconeix el dramaturg. Per primera vegada, després de gairebé dues dècades de trajectòria, les artífexs de Criaturas obren les seves portes a dos actors: Albert Ribalta i Jordi Rico, que se sumen al quartet femení

–Carme Pla, Marta Pérez, Àgata Roca i Mamen Duch– per dibuixar una variada galeria de personatges.

Estructurada com una successió de 18 esquetxos, l'obra se situa en els anys 30-40 però està esquitxada per anacronismes –com en l'escena en què un pare insisteix a ser acceptat com amic al Facebook de la seva filla–. «He teixit una teranyina de fets i anècdotes que reflecteixen una realitat social i política», explica Sanzol, que dibuixa el retrat emocional d'una generació emmordassada i marcada per la guerra. Ho fa a partir d'uns personatges femenins «supervivents, experimentats en la lluita» que expliquen «un conte de primavera sobre la vida i la mort».

Per Sanzol, la vida es compon de «petites històries gracioses, i darrere hi ha la mort i la tragèdia». Històries com la del recluta que, per animar les seves nits al front, demana a un amic que faci una fotografia a la seva nòvia despullada; o com la sentida mort d'un ratolí –metàfora de la nostra pròpia mort i la dels éssers

estimats.

Notícies relacionades

'La lección', de Ionesco, una denúncia de l'abús de poder

Una gavina radical

ESTIMADES PLANTES // L'autor reconeix que el text (traduït per Sergi Belbel) li va servir per furgar en el seu propi dolor i exorcitzar carències i traumes infantils. «La meva àvia s'expressava amb més tendresa amb les flors i plantes que amb mi. Igual que les seves germanes, passava molt temps al jardí, a la muntanya, i dedicaven les seves paraules i carícies als arbres i a les plantes; amb les persones eren molt més reservades».

El director ha traslladat a l'escenografia el caràcter d'uns personatges amb «els peus a terra i la mirada al cel». Darrere el teló, apareixen un cel i una terra que no es toquen. Enmig, el «planeta Delicades», diu Sanzol, habitat per l'ànima de la seva àvia i les seves coetànies.