El podi del llibre en català

El panorama literari català continua vivint en la seva bombolla particular: més d'un miler de premis reben originals que esperen ser llançats al mercat o, simplement, editats. Entre aquest marasme, uns quants guardons intenten separar el gra de la palla i seleccionar les millors obres editades per donar-les a conèixer a nous lectors. Dos d'aquests premis, que intenten reflectir l'opinió de llibreters i lectors més que d'algunes congregacions crítiques, van assenyalar ahir com les obres a seguir per aquelles persones que no les hagin descobert Maletes perdudes, la novel·la de Jordi Puntí que va obtenir el premi Llibreter dedicat a la literatura catalana, i Els jugadors de whist, la crònica de dues generacions de Vicenç Pagès Jordà que va rebre el Crexells.

EL PREMI LLIBRETER / El premi del Gremi de Llibreters, que apadrina cada any un llibre davant els lectors (les llibreries proposen els candidats i un jurat de llibreters elegeix el guanyador), ha inaugurat una categoria per destacar el millor llibre publicat en català entre la tardor i la primavera anteriors. L'elegit ha estat el debut en la novel·la de Jordi Puntí, Maletes perdudes, una de les sorpreses de Sant Jordi i que, publicada al febrer, encara haurà de competir l'any que ve entre els candidats a millor llibre del 2010. De la història de quatre germans que descobreixen que tenen en comú un pare camioner, l'editorial Empúries n'ha imprès 20.000 exemplars i en prepara una quarta edició, mentre estan en marxa les traduccions a l'alemany, francès, portuguès i holandès.

En aquests primers mesos de vida d'un llibre escrit durant gairebé vuit anys, la interacció amb els lectors ha estat intensa, alhora que, segons Puntí, l'experiència d'escriure una novel·la àmplia ha estat «gratificant». «És un llibre amb molts fils, i la gent s'ha quedat amb històries molt diferents. Però el que més m'agrada que em diguin és que no volen que la història dels personatges s'acabi», explicava ahir.

EL CREXELLS / L'històric premi Crexells de l'Ateneu Barcelonès ha experimentat per segon any el seu nou format, que barreja el vot crític i el popular: un jurat elegeix tres obres finalistes i els socis de l'Ateneu voten la guanyadora, que aquest any ha estat Els jugadors de whist, de Vicenç Pagès Jordà. Un llibre que, després de quatre edicions des del mes de setembre passat, continua viu a les llibreries.

Pagès ha dedicat cinc anys a la que havia de ser la seva primera gran novel·la, i segons el jurat del Crexells l'espera ha valgut la pena: del llibre en va destacar ahir que incorpora Figueres al paisatge literari català, aconsegueix que registres narratius i lingüístics variats lliguin en la forma d'una novel·la, integra referències de la cultura pop dels 70 («els 70 i 80 van ser més grisos del que es diu; és mentida podrida que tothom fos el rei de la disco o bé un combatent antifranquista», va apuntar l'autor) i de les noves tecnologies, equilibra l'humor i el desencant i retrata de les generacions, els postadolescents d'avui i aquells que pateixen la crisi dels 40.

Curiosament, o no, ni alguns consagrats ja acomodats ni les obres que van rebre els premis literaris catalans més consolidats, cada vegada més orientats a apadrinar i llançar els best-sellers locals, ha superat la selecció dels premis per a obra publicada. Es consolida d'aquesta manera un model dual que l'èxit del llibre en català en l'últim Sant Jordi sembla que avala.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

RELLEU / Aquest any, a més, hi ha indicis de canvi de guàrdia: autors entre la trentena i la quarantena, consolidats però encara no consagrats, que entreguen les seves primeres obres de maduresa. Sense cap intenció de formar un grup literari coherent però amb punts en comú: un origen no barceloní sense ser rural («fora de Barcelona no comença el camp», va retreure ahir Pagès), gust per narrar abans que per enlluernar o pontificar, no cultiven o han deixat enrere el conte urbà d'aire cínic i arrel anglosaxona, la seva promoció ha tingut en compte els recursos d'internet i mantenen una dedicació controlada al columnisme a la vegada que un ritme de publicació pausat.

Tres d'ells, Puntí, Pagès i Bezsonoff, coincideixen en la seva condició d'autors de l'editorial Empúries i col·laboradors d'EL PERIÓDICO i de la revista i editorial L'Avenç.