La gran força de la millor tradició oral

Veure el Teatre Grec pràcticament ple d'un públic atent i entregat amb la narració de L'Odissea és com a mínim reconfortant. I ningú va sortir defraudat de l'oportunitat de disfrutar d'aquesta versió del gran poema èpic d'Homer, interpretada per Lluís Soler amb la col·laboració musical d'Eduard Iniesta, que recupera tota la força de la tradició oral amb què va ser transmès de generació en generació.

La veritat és que aquesta producció ha jugat molt bé les seves cartes. La primera ha estat recórrer a la bellíssima traducció al català de Carles Riba. La mestria del seu treball ha permès abordar des d'una nova dimensió el relat de les aventures d'Ulisses fins a tornar a Ítaca per reu-

nir-se, després de 20 anys d'absència, amb la seva estimada Penèlope.

També és remarcable la decisió del director Antonio Calvo de concedir al text tanta importància com a la història, un fet que se li hauria pogut escapar de les mans si no hagués comptat amb l'acurada dramatúrgia de Marc Rosich, que aconsegueix mantenir l'essència de la història deixant l'espectacle en poc més d'una hora.

I aquí teniu, doncs, els protagonistes d'aquest viatge homèric a l'immens escenari del Grec. En un marc tan idoni per narrar aquest tipus de fabulacions, Lluís Soler se'n surt amb una seguretat i un domini que resulten sorprenents. Parla, recita, es mou i sobretot transmet, amb la seva perfecta dicció, les inquietuds, els dubtes, l'ansietat del mític heroi davant l'evolució dels esdeveniments i els designis dels déus sense caure en la cançó de la declamació.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

BIS AMB KAVAFIS / A les grades de l'hemicicle hi arriben, narrades per la seva veu, les argúcies de Penèlope per treure's de sobre els pretendents que intenten aprofitar-se de la llarga absència del seu marit, a qui continua esperant. També hi apareixen les peripècies del seu fill Telèmac. I tampoc falten en el relat les seves trobades amb el ciclop Polifem, les monstruoses sirenes, els déus Zeus, Posidó, Eol o Circe, l'endeví Tirèsies i altres figures mítiques.

Eduard Iniesta hi posa música i cançons il·lustratives del clímax expositiu. La seva és una aportació plena de lirisme i bellesa interpretativa que complementa la narració. Els prolongats aplaudiments del públic van convidar Soler i Iniesta a oferir un aclamat bis del poema Viatge a Ítaca, de Kavafis.