Una lliçó d'intriga al Versus Teatre

Estimulant thriller sobre la base d'una escenografia minimalista. Amb les cadires d'una sala d'espera d'un hospital i tres fantàstics intèrprets desplegant l'ascendent intriga de Les nenes no haurien de jugar a futbol, de Marta Buchaca, n'hi ha prou per compondre una atractiva i àgil estructura dramàtica. L'obra no només és la d'escriptura més bona de les que l'autora ha estrenat fins ara, sinó que confirma el talent ja apuntat amb Plastilina i l'agredolça A mi no em diguis amor, inclosa en el projecte T6 del TNC.

Ever Blanchet, responsable del Versus Teatre, va saber veure el potencial de la peça en l'única funció interpretada a La Cuina l'any passat per encàrrec del Grec. Ara el muntatge triomfa gràcies al boca-orella i tot apunta a una gira per explotar les seves enormes possibilitats.

Buchaca, fan de Perdidos, situa ràpidament l'espectador en un clima de suspens psicològic. «Quan penses que estàs amb algú i alguna cosa trontolla, comences a desconfiar» és la reflexió sobre la qual s'edifica aquesta producció d'elevada càrrega dramàtica, amanida amb tocs d'humor marca de l'autora que ajuden a relaxar l'angoixant situació.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

Aquest sentiment és el que s'apodera de les tres persones que coincideixen a l'hospital on segueixen l'evolució dels tres familiars que han patit un accident viatjant en un mateix cotxe: una nena de 12 anys, una noia de 29 i un adult de 56. Ni la mare de la petita (una neuròtica, obsessiva i feridora Susanna Garachana), ni la filla de l'adult (una turmentada Sara Espígul), ni el nòvio de la noia (un inquietant Borja Espinosa) saben per quin motiu tots tres anaven junts. Només transcendeix que la nena havia de jugar un partit de futbol.

Informacions contradictòries, acusacions dels uns als altres i una guerra de nervis constant incrementen, en una trama plena de girs ben plantejats, la tensió d'aquest relat aclaparador. L'individualisme malaltís, la incomunicació entre pares i fills, la falta d'autoestima i els maltractaments es dibuixen amb nitidesa en aquesta peça que convida tant a la implicació com a la reflexió. No us la perdeu.