La novel·la de l'estiu

De la Pepita Jiménez de Juan Valera a Les amistats perilloses de Choderlos de Laclos, i de Les penes del jove Werther de Goethe a la Carta d'una desconeguda de Stefan Zweig, la novel·la epistolar de rerefons amorós ha donat peu a nombroses obres mestres en la història de la literatura. En canvi, la seva versió més moderna, la de la novel·la epistolar virtual (és a dir, mitjançant correu electrònic, xarxes socials o internet en general), només havia proporcionat fins ara una infinitat de succedanis de novel·la rosa, i la majoria provocaven vergonya aliena. D'aquí ve la sorpresa, acompanyada a més d'unes sonades vendes a Alemanya, que suposa aquest Contra el vent del nord, de Daniel Glattauer (Viena, Àustria,1960).

No aspira en absolut a clàssic, però igual que Zweig ofereix en la seva aparent senzillesa una lliçó d'eficàcia narrativa, en aquest cas apuntalada en la seva astúcia, el seu enginy, la seva ironia, les seves perfectes dosis de tensió i les seves memorables reflexions sobre el poder de la gelosia, de les paraules i de la imaginació en tot procés d'enamorament. Contra el vent del nord és una novel·la lleugera, sí, no es pretén més. Però és brillant, i en la seva honesta simplicitat aplega prou encerts per convertir-se en un fenomen; en el de l'estiu, fins i tot, en un boca a boca dels que marquen temporada.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

TRUCS / Arribi a fenomen o no, s'ha de ressenyar que la novel·la amaga alguns trucs de mestre. L'arrencada, entre ells, ja que el diàleg entre els protagonistes, Emmi Rothner (aquest Emmi no serà casual per a qui hagi llegit Madame Bovary) i Leo Leike, s'inicia per error quan ella vol cancel·lar una subscripció. Sempre mitjançant el mer intercanvi d'e-mails, que estructura el llibre amb una potència insospitada, el lector assisteix a la divertida forma en què tots dos inicien la seva relació on line, i a la manera com s'arriben a conèixer en profunditat tot i estar ella casada i ell encara ferit per un recent desamor. El que en altres mans hauria estat un idil·li previsible, en les de Glattauer adquireix aviat un interès creixent: per ell, que és un expert en llenguatge on line i analitza cada frase d'ella amb afilada precisió; per ella, que combina una racionalitat exacerbada amb confessions hilarants; per la personalitat de tots dos, traçada per l'autor amb elegància, depuració i matisos inesgotables; i, sobretot, per l'endimoniada addicció que provoca la lectura de l'obra, en part perquè Glattauer endarrereix amb habilitat la possible trobada entre tots dos i en part perquè acaba posant sobre la taula, sense que sonin a gastats, els eterns dilemes al voltant de la parella, la fidelitat, la passió, el desig i les atraccions fatals.

NOVEL·LETA TRAÇADA AMB CISELL / Zweig, Flaubert, Goethe, tot està en aquesta novel·la romàntica en el sentit original, que recrea escenes tan esplèndides com la de la malaguanyada cita anònima en un concorregut bar. Que ningú s'enganyi, per tant: Contra el vent del nord (llàstima de títol) sembla una novel·leta senzilla, però està traçada amb cisell, i el resultat transcendeix la seva anècdota. Al final, qualsevol que alguna vegada s'hagi enamorat acceptarà que val la pena flirtejar amb Glattauer. Encara que sigui a distància, encara que sigui llegint. Perquè, malgrat el que deia Paul Valéry, la pell no és sempre el més profund...