El Grec aplaudeix el martiri del rebel 'Prometeu' de Portaceli

Els déus van ser benèvols i no van aigualir la festa als mortals que ahir van assistir, en la inauguració del Grec, al càstig infringit pel totpoderós Zeus al rebel Prometeu, benefactor de la humanitat. Sí que hi va haver pluja d'aplaudiments i algun «¡bravo!» per al muntatge de Carme Portaceli (la primera dona que obre el festival en les seves 34 edicions) i un gran repartiment encapçalat per una potent Carme Elias, que es va deixar la pell, engabiada i amb grillons, en el far presó de la fi del món.

Així ho va disposar la directora, que va condemnar l'actriu al paper del déu encadenat per robar als seus el foc (és a dir, les arts, la consciència) per lliurar-lo a la raça humana, contravenint les ordres de Zeus. La titànica i efectista escenografia de Paco Azorín ¿un finisterre amb el far de barrots de ferro envoltat d'aigua¿ donava molt joc (més del que es va veure) i amplificava el seu impacte al projectar-se'n les ombres sobre la roca de Montjuïc.

Va obrir Prometeu, obra de dramatúrgia complexa i densa, un breu pròleg per explicar els antecedents de l'enemistat divina: des del caos primigeni fins a la guerra entre Titans i Olímpics i la traïció de Prometeu. Va aparèixer després aquest, de reu encaputxat, per la passarel·la-corredor de la mort i va ser entregat pel burleta Força (Llorenç González) a Hefest (Albert Pérez), que el va tancar i va descarregar sobre ell la ira de Zeus: picava amb la seva vara els barrots del far i el tità es recargolava de dolor.

Les encertades ràfegues musicals del saxofonista Dani Nel·lo i la seva banda ¿presents en una cantonada de la instal·lació¿ introduïen els personatges que anaven a veure el reu-oracle perquè revelés el futur: Cor (Gabriela Flores), Oceà (caricaturitzada Pepa López), Ió (Lluïsa Castell), Hermes (David Bages). «Jo em vaig apiadar dels éssers humans i ara ningú s'apiada de mi», clamava un Prometeu no exempt d'arrogància i de contradiccions.

L'aigua ¿un element tan fàcil com vistós¿ va animar la plasticitat del muntatge. Els convulsos xipollejos de la mortal Ió, desitjada per Zeus, i les remullades de Cor i altres van alleugerir una posada en escena excessivament estàtica en el seu passatge central, al servei de la poètica d'Esquil (versió de Heiner Müller), que va tenir la seva pinzellada trencadora. Perquè quedés clara l'actualitat del clàssic i com les gasten els poderosos d'avui, Pérez va agafar el micròfon i va citar diversos desastres: el chapapote del golf de Mèxic, el canvi climàtic, els refugiats... Va acabar amb un triomfal «el Barça va guanyar la Lliga», com per remarcar el que verdaderament preocupa els mortals o, potser, per il·lustrar una de les seves poques alegries. Curiosa coincidència que ahir a la nit, de ben segur, moltes de les ments presents estaven més pendents del nou tità del Barça que del d'Esquil.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

FINAL AMB MÚSICA I HUMOR / El batec de la tragèdia grega es va accelerar en el grand finale (epíleg basat en Zement de Müller), quan els mortals prenen la paraula i els fets. L'humor, la música, els efectes de llum... estimulen l'acció. Han passat molts segles i Prometeu, després de ser turmentat per una àguila i alliberat per Heracles, apareix consumit en una cadira de rodes. I la seva cara, estampada com la del Che Guevara en les samarretes dels efímers. ¿Va valer la pena el seu sacrifici? Amb el foc van arribar les guerres, però també els llibres, les arts... «T'agraïm els teus esforços per fer-nos feliços», conclou Nel·lo, i la cançó Over the rainbow ¿himne d'esperança¿, interpretada per Castell i corejada per la resta, ho resol.

A la sortida de l'amfiteatre, els assistents ¿entre ells, molts prohoms de la societat catalana i de la política, com ara l'alcalde, Jordi Hereu, l'expresident Pasqual Maragall i el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras¿ van admirar els jardins, més bells i florits que mai. Senyal que alguna cosa bé fan de tant en tant els mortals.