La Sala Muntaner es desmelena amb 'Alopexidin'

Va advertir, juntament amb altres membres de la seva companyia, 4 Produccions, que l'alopècia galopava veloç sobre els seus caps i s'ho van prendre a broma. «Els calbs tenen fama de ser més virils. L'únic handicap al fer d'actor és que no et poden canviar de pentinat; s'ha de recórrer a les perruques», deixa anar Xavier Pujolràs, autor, director i actor d'Alopexidin, una eixelebrada comèdia que arriba demà a la Sala Muntaner (hi estarà fins al 4 de juliol) amb la sana intenció que el públic es desmeleni de riure.

L'acció transcorre en un laboratori de productes capil·lars, on cinc tècnics –Gerard i Xevi Ausellé, Carles Cors, Jordi Garangou i Jordi Puig– s'obstinen a descobrir l'elixir màgic contra la calvície, aquest que dóna títol a l'obra. L'arribada d'un nou empleat (Pujolràs) dinamita la rutina i, sentint amenaçats els seus llocs de treball i hàbits, s'entesten a fer-li mobbing.

«Quan s'altera la nostra rutina, ens desestabilitzem i ens convertim en persones més idiotitzades, més estúpides, no sabem assimilar els canvis, tenim por del que és desconegut», raona el dramaturg, que després d'embastar un parell dethrillers(L'última habitació i El despatx)va voler virar cap a «la comèdia pura i dura». «El públic té moltes ganes de riure i és l'únic que pretenem encara que parlem de coses, com la inestabilitat laboral, que ara no fan riure», addueix el també actor, que diumenge va acabar les funcions deHamlet Circus al Romea.

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

Pujolràs explica queAlopexidin, estrenada al festival Temporada Alta, va partir de la seva pròpia experiència com a infermer al torn de nit d'un hospital. «Teníem poca feina i molt de temps per relacionar-nos; hi ha detalls autobiogràfics d'aquell entorn laboral». A diferència de la resta de la seva companyia –amics de la infància que simultaniegen bambolines i oficis de tota mena–, Pujolràs va poder penjar la bata per, després de passar pel prestigiós The Acting Studio de Nova York, lliurar-se en cos i ànima a l'escena. I en les seves tres variants: autor, actor (Crónica sentimental de España, La corte del faraón) i director (ha dirigit cinc obres, entre aquestes l'aplaudidaThe backroom).

Diu que l'inspiren les vivències i els llocs. El seu pròxim text tindrà com a referència la pel·lículaEmbriagado de amor, de Paul Thomas Anderson, i, com a escenari, un tanatori. De raons no n'hi falten: «És que nosaltres assagem en una funerària, al nostre poble, la Cellera de Ter. Els morts no ens molesten».