'Familystrip', del retrat íntim a l'universal

Lluís Miñarro **** Estrena: 28 de maig ¿ Participants: Maria Luz Albero Calvo, Francesc Miñarro Bermejo, Lluís Miñarro, Francesc Herrero ¿ Espanya ¿ 70 minuts

Un retrat fotogràfic sempre està molt bé. Un retrat pictòric, també. Però no hi ha res com la càmera cinematogràfica per immortalitzar l'essència de les persones. El cine embalsama el temps, va escriure en una ocasió André Bazin, i el productor i ara director Lluís Miñarro embalsama la memòria dels seus pares, que també és la memòria d'aquest país durant l'últim segle, en un retrat doble:Familystripretrata els pares del cineasta mentre aquests són retratats per un pintor.

Brillant joc de miralls, doncs

¿hi ha hagut referències amb l'imaginatiu punt de vista de Velázquez aLas meninas¿,Familystripés un film que

va néixer amb vocació de producte domèstic, de pel·lícula per ser consumida només pels seus personatges i el seu creador, un regal del fill als pares però també un tresor personal en si mateix: la mare del cineasta assegura que la pel·lícula és el que quedarà al seu fill per recordar-los una vegada hagin mort.

Notícies relacionades

Jeff Daniels com a figura trumpiana

"Volia tombar prejudicis sobre els llatinoamericans"

A l'estrenar-se comercialment, el film adquireix d'aquesta manera altres trets ben diferents. Deixa de ser només una invocació íntima per convertir-se en una pel·lícula que s'enfronta amb tots aquells que no han conegut els personatges que s'hi retraten. La complicitat és diferent d'aquesta manera i la cinta esdevé un relat universal sense perdre per a res la seva especificitat com a retrat personal.

Amb un pròleg i un epíleg d'insultant bellesa, en què el moviment serè del mar i les fulles d'un bosc es converteixen en abstraccions visuals,Familystripés una elegia del cine directe, lliure, sense cap artifici.