El periodista que dormia entre els polls

¿Qui no ha utilitzat l'expressióbarri xino, que va començar per qualificar els baixos fons de l'àrea de Drassanes i va acabar identificant el Districte Cinquè o Raval? ¿I qui coneix en canvi el periodista Francesc Madrid, que va crear el 1925 aquest terme que va fer fortuna? La desmemòria històrica també ha afectat tota una porció de la literatura i el periodisme català, maldestra però viva, tremendista però popular, moralista però franca.

Notícies relacionades

Així és el fanzín del Lux Tour: Joni Mitchell, els Beatles, vides de santes i una Rosalía angelical

Marcos Prior, autor de còmic: «Potser l’Apocalipsi ja és aquí, a la nostra societat»

Francesc/Francisco Madrid és un dels grans reporters oblidats de la Barcelona dels anys 20 i 30. Del ­lerrouxisme més rabiós va derivar fins a les files d'Esquerra; les seves primeres pàgines es van publicar aRevolucióniLos Miserables, però es va acabar fent un lloc aEl Heraldo de Madrid, El Sol, La Voz, al'exquisidaD'ací d'allà, aMirador, a L'Opinió, a La Humanitat... Companys el va salvar pels pèls d'acabar exe­cutat per la FAI com el seu amic Josep Maria Planas: el seu exili, que no va deixar fins que va morir a ­Buenos Aires l'any 1952, ja va començar el 1936. (que es publica ara en català) va recollir el 1926 els seus articles sobre els ­baixos fons al setmanariEl Escándalo.Madrid és un ­mo­ralista que escriu dels «invertits» que exhibeixen pel carrer «les seves vergonyes, el seu impudor i el seu pecat». També una bona persona que detesta els «imbècils presumits» que se'n riuen de la bogeria de la Monyos. I un periodista modern que practica el que avui denomi­naríem periodisme gonzo, passant la nit a les cases de dormir amb lliteres plenes de polls o presenciant números homosexuals («el telèfon japonès» o «l'assassinat de Dada»), o que relata la mort del confident Jaume Ros en el que avui qualificaríem denovel·la de no-ficció(i abans-d'ahir, denou periodisme). També és el cronista que detalla «l'organització comercial d'un prostíbul» i relata reticent l'ambient gitano a Villa Rosa (l'antiflamenquisme era un territori compartit per lerrouxistes i catalanistes). ­Entre la literatura del passeig de Gràcia i la del ­Districte Cinquè, Madrid ho té clar.«N'estem tips de porrons, masies, muntanyes i espar­denyes (...) el dia que hi hagi una novel·la del districte cinquè hi haurà una literatura de possible traducció i universalització». 

Sang a les Drassanes