tu i jo som tres
L'amarga nit de 'la niña de Shrek'
Sílvia Abril, com ’la niña de Shrek’ a ’Buenafuente’ (La Sexta).
Desballestada, trista i amb la mirada perduda va aparèixer la matinada passada la niña de Shrek al plató deBuenafuente(La Sexta). Anava revestida amb els colors blaugrana. Tota ella blaugrana. Fins i tot amb una trompeta blaugrana. I la seva desolació era esglaiadora. El seu cap l’havia enviat prèviament a la font de Canaletes. Allà ens la va enquadrar el realitzador, primer un pla curt, de la cara, del rostre, i després van anar obrint l’enquadrament i vam veure que la criatura estava sola, completament sola, patèticament sola, enmig del no-res, enmig de la mudesa excepcional d’aquella nit a la Rambla de Barcelona. De tornada al plató, arrossegant els peus, sense res a celebrar, ni la més mínima alegria a la cara, aquesta niña de Shrek ens va transmetre una desolació esglaiadora, com aquella pobraGiulietta MasinadeLes nits de Cabiria, que caminava perduda pels turons de Roma, capcota, perquè un canalla sense ànima li havia atacat cruelment el cor. ¡Ah! Quina gran interpretació deSílvia Abrilen el seu paper de nena desfondada. La lletjor de la cara, admirablement treballada pels serveis de caracterització del programa, no era riure el que ens va produir aquesta nit. Era solidaritat en l’infortuni més demolidor. Va resumir aquesta niña de Shrek en un moment el cop de pèndol de la gloriosa crueltat futbolística. Havíem vist a TV-3 l’excitació de l’avantmatx, quan tot era alegria i il·lusió. Amb el crit d’«¡Ha començat l’operació remuntada!»l’equip de l’àrea d’Esports dela teva fins i tot va llogar un helicòpter perquè les càmeres seguissin l’autocar dels gladiadors en el seu trajecte de l’hotel fins a la gespa. I després va venir el que va venir. I al concloure el post-matx,un compungitXavi Vallsva acabar dient:«Disculpin el to d’aquest programa. Potser no ha sigut l’adequat. És que estem una mica... desinflats». Sí senyor, desinflats com la niña de Shrek. Però algú va cridar llavors, crec queBernat Soler:«No passa res, queda la Lliga, ¡i el Barça la pot guanyar!». ¡Ah! Quin repunt d’il·lusió. Recordo que quan jo anava al col·legi, les tardes que ens quedàvem sense berenar, sempre hi havia un ànima caritativa que deia:«Nens, nens, ¡després de sopar, hi ha flam per postres!». I se’ns tornava a dibuixar un ingenu i infantil somriure a la cara.
- Lluita contra el frau Hisenda avisa: fins a 2.500 euros de multa per pagar aquestes quantitats amb diners en efectiu
- El laberint català Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya
- Daniel Sancho: "Vaig esquarterar el cos perquè estava en xoc"
- PRIMER ANIVERSARI Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació
- Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit
- TENNIS Alcaraz s’acomiada en quarts de final i deixa orfe Madrid
- Copa Amèrica de vela Una regatista d’estirp a l’equip espanyol
- lliga f Alexia i Mariona es reivindiquen en una aclaparadora golejada (8-0)
- Apunt Queden cinc finals
- LES SEMIFINALS DE LA CHAMPIONS Füllkrug abat el PSG, que topa amb els pals i la seva ineficàcia