El film 'El discípulo' desmitifica la figura de Jesús com a divinitat

«Ni era diví ni pretenia fundar una nova religió, més aviat era un home confós que tenia com a missió escoltar Déu i que responia amb violència a una missió que no acaba d’entendre». Qui així s’expressa és el periodista i novel·lista, a més a més de realitzador, Emilio Ruiz Barrachina, i l’al·ludit no és cap altre que Jesús, la figura essencial del cristianisme, personatge en què se centraEl discípulo, un llibre (Ediciones B) que surt avui a la venda i una pel·lícula –s’estrena el 23 d’abril– que narren l’últim any de la vida de Jesús des d’una «base històrica», no canònica.

Segons la historiografia, el més probable és que Jesús fos un nazireu –guia espiritual amb vots de castedat– que va liderar la revolta contra l’ocupació romana d’Israel amb la finalitat de forçar la intervenció divina i instaurar el regne de Déu a la Terra, tal com creien els jueus que passaria. I en el compliment d’aquesta missió el presenta Ruiz Barrachina, en una història en què els miracles no tenen cabuda: a les noces de Canà el que hi passa és una prosaica compra de vi i la resurrecció de Llàtzer és la pervivència del mort en el record dels vius. I en què els personatges tenen comportaments que són més humans que divins: Maria és una mare que, preocupada pel seu fill, paga a una prostituta –Maria de Magdala– perquè el sedueixi i l’aparti de les armes, «una de les poques llicències del text». La tergiversació de la història fins a convertir-la en les bases del cristianisme és, segons l’autor, obra de Saule de Tars (sant Pau), que «va convertir el regne de la Terra que predicava Jesús en un regne després de la mort canalitzat per l’Església».

L’AVAL DE LA HISTÒRIA /El discípulo «costa de definir perquè té un peu en el documental i un altre en la ficció». Així, narra dues històries, la més documentada, «amb base científica», exposa una conversa entre l’evangelista Lluc –deixeble de sant Pau que «està creant la imatge de Déu» a partir de la tergiversació dels fets reals–,

Notícies relacionades

Camp d’en Grassot, territori literari

Del Fort de Brégançon a Saint-Tropez

i l’apòstol Joan que el contradiu. L’altra història que narra és «interpretació». Tot i que «totes les paraules que es diuen són als evangelis, però canviades de context». D’aquesta manera Jesús proclama les Benaurances a la presó de Queront i Ponç Pilat es renta les mans perquè acaba de menjar.

El llibre, escrit després del guió, i la pel·lícula expliquen el mateix. Però el primer compta, a més a més, amb un assaig del catedràtic Antonio Piñero «que justifica que des del 1768 més de 350 historiadors avalen la desmitificació de Jesús».