Giscard d'Estaing escriu una novel·la romàntica basada en Lady Di

El qui va ser president de França entre 1974 i 1981, Valéry Giscard d'Estaing, va prometre a Diana de Gal·les que un dia novel·laria una història d'amor entre una princesa i un president francès, i ho ha fet. És per aquest motiu que el seu nou llibre,La princesa y el presidente, que ja s'ha publicat en castellà, anuncia una "Promesa complerta".

Aquest llibre, que ha fet córrer rius de tinta a França, on va veure la llum la tardor passada, i al Regne Unit, per si podria estar basat en un eventual idil·li entre Giscard d'Estaing i Lady Di, també és un "homenatge" a una dona sobre la qual els mitjans han donat una "imatge inexacta".

Giscard d'Estaing ha reconegut, sense embuts, que l'"heroïna" de la seva novel·la, Patricia de Cardiff, s'inspira en la malaguanyada princesa, però ha assegurat, per contra, que el protagonista masculí, Jacques-Henri Lambertye, no és ell.

"¿Quan escriurà aquesta història?"

SubtituladaUna historia de amor capaz de cambiar la historia, aquesta novel·la romàntica posa en escena un president francès viudo, que inicia el seu segon mandat presidencial a mitjans dels anys 80 del segle passat, i la princesa de Cardiff, la capital de Gal·les, una dona molt bella, mediàtica i infeliç en el seu matrimoni.

Va ser "una mica" la mateixa Lady Di qui li va donar la idea d'escriure aquest llibre. "Va ser un dia que parlàvem tranquil·lament a casa seva, a Londres, i em va dir: 'Vostè hauria d'escriure aquesta història', i després em va trucar dues o tres vegades per telèfon per preguntar-me: '¿Escriurà aquesta història? Ho havia de fer'".

Imatge "molt inexacta" als mitjans

Notícies relacionades

Teoria i sàtira de l’amistat

L’alquímia entre Proust i la seva jove majordoma

L'expresident francès, que viu a París molt a prop del pont de l'Alma, al túnel del qual va perdre la vida Lady Di fa 12 anys, ha considerat que la premsa i els llibres que s'han escrit sobre ella donen una imatge "molt inexacta", i per això l'hivern del 2008 va començar a escriure un relat que permetés als lectors mantenir "una trobada" amb l'autèntica princesa de Gal·les. "Volia donar-los l'oportunitat que veiessin la persona com jo la veia, una heroïna, i reflectir la seva forma de parlar, de reaccionar".

Era, així mateix, una manera de donar-li "una vida amb un final feliç", allunyar-ne, almenys en la ficció, el que "els filòsofs xinesos anomenen "la mala mort". Un altre bjectiu de Giscard d'Estaing, que és membre de l'Acadèmia Francesa i del Consell Constitucional francès, era obrir als lectors, amb la seva "descripció precisa dels llocs", les portes dels palaus del poder a França, i també alguns del Regne Unit.