'Com ensinistrar un drac', quan el que és diferent és especial

Sanders i Dean DeBlois

****

Estrena: 26 de març

FANTASIA ÈPICA

Veus originals: Jay Baruchel, Gerard Butler, Craig Ferguson, America Ferrara, Jonah Hill •Títol original: ‘How to train your dragon’ • Estats Units • 98 minuts

Es nota que Chris Sanders i Dean DeBlois, responsables d’aquesta pel·lícula, també van dirigir al seu dia la meravellosa Lilo & Stitch. En totes dues, un nen adopta i domestica una criatura letal. En totes dues, el disseny d’aquella bèstia és gairebé idèntic. Que aquesta història també recordiPocahontas

–substituïu els natius americans per dracs, ivoilà— deixa clar que, a nivell argumental,Com ensinistrar un drac no és una pel·lícula tremendament original: un pare que no creu en el seu fill, un noi que no encaixa en el seu entorn, una heroïna que deixa de ser rival per convertir-se en camarada i un missatge final que apel·la a la confiança en un mateix i a no jutjar els altres pel seu aspecte. ¿És que Sanders i DeBlois han anat a la cosa fàcil? No, simplement han enfocat la seva energia en allò que, probablement, converteix aquest film en la millor animació de Dreamworks fins a la data.

Notícies relacionades

Azcón: "La sentència del TS s’ha de complir a les bones o a les males"

Lucía Cerezo, la jove sensació del ‘romantasy’

A diferència deShrek, Madagascari altres produccions de l’estudi,Com ensinistrar un drac minimitza els acudits visuals i l’slapsticki elimina les referències pop i l’atenció constant a les possibilitats de marxandatge. Menys una comèdia que un drama amanit amb elements còmics, opta per una visió madura –encara que, això sí, jovial– d’un món ple de perill i crueltat, i poblat per algunes bèsties aterridores.

Les prolongades i ferotges batalles víkings i l’aclaparadora imatgeria aèria són efervescents i vibrants, en part gràcies a una utilització del 3D que emfatitza les seves possibilitats espacials i emocionals i que, gràcies a la feina del genial cinematògraf Roger Deakins, habitual a les pel·lícules dels germans Coen, en qualitat de consultor visual, fa servir la llum i les seves possibilitats expressives com cap altra pel·lícula tridimensional ha aconseguit mai. Probablement per primera vegada, mirar a la pantallaCom ensinistrar un drac amb ulleres polaritzades no és igual a contemplar una versió apagada de les imatges que s’hi reflecteixen.