El llegat de Johan Cruyff a l’Hospitalet: Més que un camp

I en això treballa el bo de Xavi Hernández, un dels seus alumnes més avantatjats. No li serà fàcil al prodigiós migcampista català aconseguir que el Barça, seguint el llegat esportiu del Profeta del gol, aixequi el vol, però hi està treballant i, sens dubte, no renunciarà a cap dels seus consells.

Però aquesta grandesa i, sobretot, l’empremta del llegendari 14 no només ha quedat marcada a la gespa del Camp Nou i la Ciutat Esportiva Joan Gamper, sinó que s’ha estès en el seu llegat social a través de la Fundació Johan Cruyff. És possible i seria molt bo (i necessari) corregir aquesta percepció i error que molts pensen que la construcció i creació dels populars camps, les anomenades Cruyff Court (275 al món sencer, 40 a Espanya, 27 a Catalunya) són, simplement, una instal·lació per jugar.

Eina vital

Res més lluny de la realitat. «No hem de veure cada una de les nostres instal·lacions com un camp de joc, perquè no va ser així com les va concebre Johan, no», explica l’holandès (ja gairebé català) Sander Waare, membre destacat de la Fundació Johan Cruyff. «Johan va pensar que calia crear una eina per provocar i ajudar a la transformació social dels barris més necessitats. Aquest és l’objectiu de cada camp, provocar, generar, una transformació social al barri, a través de l’esport».

Per exemple, al barri de la Florida de l’Hospitalet, on va néixer el lateral blaugrana Jordi Alba. «Aquest és un barri complicat, amb un altíssim percentatge d’emigració, un 50% densament poblat, molta gent gran que viu sola, pisos sobreocupats i els xavals ens reclamaven des de feia molt temps un espai esportiu on es pogués jugar lliurement sense estar federat a cap club o federació», explica Lluís Esteve, coordinador del Pla Integral les Planes-Blocs Florida de l’Hospitalet. «Per citar, per exemple, un cas que crida molt l’atenció: en aquesta mateixa plaça de Granada hi ha l’Escola Balaguer, que no té pati i, per tant, aquesta instal·lació els va de perles».

Així que, com molt bé explica Waare, un cop creada l’eina, gràcies al patrocini de les fundacions de La Caixa i el Barça, la Fundació Cruyff, juntament amb l’ajuntament, ha creat un programa per preparar els joves a gestionar, ells sols, l’activitat d’aquest camp, que s’ha convertit, com volia el gran Johan, en l’instrument perquè tothom s’uneixi, i els joves trobin que tenen un lloc on anar i participar en la recuperació de la convivència i el bon rotllo.

Per això la Fundació Cruyff està preparant aquests dies, després de reunir-se amb fins a set entitats del barri, quatre educadors socials, de forma molt professional, que, un cop s’acabi la seva formació, passaran a formar 14 joves. Sí, en efecte, el mític dorsal de Johan, que, després de vuit setmanes de preparació, passaran a ser els encarregats, lliurement i a tot estirar sota la supervisió dels quatre educadors, de totes les activitats del ‘court’.

Fent amics

«Repito, això és ‘més que un camp’», insisteix Waare, al costat del carrer de l’Alegria, com ha de ser. «A través d’aquest projecte conjunt amb l’Ajuntament de l’Hospitalet, els joves del barri creixen en l’autoestima, la responsabilitat i la complicitat i converteixen les seves expectatives negatives en expectatives positives de cara al futur. Sempre partint del carrer, que és on Johan va aprendre a jugar. La metodologia que els ensenyem és molt senzilla i està enfocada perquè assumeixin tota la responsabilitat en la gestió de la instal·lació».

Notícies relacionades

25-N: 1.118 minuts de silenci per 1.118 d’assassinades

Una dosi de les vacunes de Pfizer i Moderna és efectiva en un 80%

«El camp no deixa de ser un espai obert del barri on hi ha una figura adulta com a referent, amb unes pautes educatives determinades, que converteixen la instal·lació en un lloc de convivència pacífica i sana, on nois i noies comparteixen la vida, l’esport i les inquietuds. La nostra missió és dinamitzar aquesta activitat i posar-los unes pautes i uns límits, cosa que mai ve malament», explica Alba Teodoro, responsable de l’Equipament Jove Sidecar.

De pares marroquins, nascut a l’Hospitalet, amb 19 anys, jugador de l’Almeda de Cornellà i entrenador de nens al Pubilla Casas, Moad Ezzanouni vol ajudar tant com pugui a la normalització del seu barri i, sobretot, a la integració de tots els joves, que poden tenir en aquest ‘Cruyff court’ l’escenari ideal per disfrutar de l’amistat, la convivència i l’esport. «A molta gent, molta, quan vam inaugurar aquest camp els van tornar a venir ganes de jugar i compartir, de tornar a ajuntar-se i deixar de deambular sense massa sentit. La instal·lació els va motivar i hem tornat a fer una pinya de nois i noies de totes les edats i procedències i això és meravellós». No cal dir que el Moad és un dels educadors socials que mira de convertir aquest barri en un barri, si no modèlic, millor.