"Va ser un dormitori, però Nou Barris té calidesa de poble"

Els pares d'aquest atleta van arribar d'Extremadura. Eren les maratons, les gestes i heroïcitats d'aquells temps: fer les maletes i clavar la mirada en el destí que es volia aconseguir. Nou Barris és ple de maratonians d'aquells. I el triatleta Rubén León (Barcelona, 1978) és fill d'una parella d'aquells maratonians. «El meu pare va convèncer la meva mare. Aquí hi havia moltíssima feina», explica el descendent. «La necessitat va fer Nou Barris, és un gresol de cultures, de gent arribada de nombrosos llocs d'Espanya que venien a treballar i necessitaven un lloc on viure. Així es van construir els  barris d'aquest districte», prossegueix.

Els seus pares, Florencio León i Ana Blazquez, es van instal·lar en un pis a l'avinguda de Rio de Janeiro, on ell viu avui, davant la zona comunitària de pisos coneguda com les vivendes de la Renfe. «Són edificis pioners a la zona, que en els anys 70 van acollir els treballadors ferroviaris», afegeix. «Els tenim a dos minuts de casa i a les seves zones interiors enjardinades s'hi respira una tranquil·litat molt agradable», explica.

Calma i bons serveis

Lluny del mar, però molt a prop de la muntanya, Nou Barris és, per aquest veí, «un districte tranquil i molt agradable per viure-hi». «Les comunicacions i serveis són molt bons. I el contrast de poder disfrutar de la seva vida comercial i en un moment poder estar caminant per Collserola, no passa en molts altres barris», destaca Rubén León. Encara que ell més que caminar corre per la muntanya.

Dues hores, 55 minuts i 8 segons (37.30 en la carrera; 22.54 nedant i 1 h 51 m 50 s en bicicleta) li van donar la medalla que ara aquest atleta guarda en algun lloc de casa seva, no al Brasil, però sí a Rio de Janeiro. És l'avinguda en què les seves vambes d'entrenament trepitgen fort l'asfalt fins a arribar a la pista d'atletisme de Can Dragó o a la terra silvestre de la muntanya de la serra de Collserola. Esport i salut acompanyen la vida professional del triatleta. La seva medalla és el símbol de l'esforç i perseverança de l'esport més popular, el que no salta als titulars dels diaris, però deixa medalles també. I Nou Barris n'ha sigut testimoni, amb el seu exemple i amb la gran quantitat de corredors populars que un dia o altre arriben a Can Dragó per fer voltes a la pista a la vora de la Meridiana.

Per les lliteres del centre de massatges que regenten Rubén León i la seva dona, Sara Palomeno, «també del barri de tota la vida» -puntualitza León-, hi passen molts esportistes. La posada a punt amb el físio també és moment per compartir èxits com el seu. «Jo fa uns 20 anys que faig esport per aquests carrers i espais esportius, però en fa uns vuit o 10 que hi ha un boom a nivell esportiu popular, i des del punt de vista de la salut això és molt bo», precisa el fisioterapeuta i osteòpata. Rubén León coneix cada múscul perquè els sent a la seva pròpia pell, ja que els treballa com a esportista, i els calma i els tonifica amb les seves mans.

Al març, a fons

Notícies relacionades

«El circ de l'Ateneu treballa el desenvolupament de les persones»

Can Masdeu, la leproseria ocupada

Fins al mes de març, el triatleta no comença el seu entrenament formal, però León no deixa mai la seva disciplina, també en l'alimentació. «Sempre he sigut molt autodidacte», precisa. També als seus inicis amb els massatges. «Quan era un nen, m'agradava fer-li massatge a les cames i als peus al meu pare», diu el petit de tres germans, satisfet d'haver-se criat i de viure en un districte amb tants espais per a la pràctica de l'esport. «Nou Barris no té estructura de poble, però ho és, perquè aquí tots ens coneixem», assenyala el veí. «És part de la ciutat i el seu origen va ser dormitori, però la seva calidesa és de poble», insisteix León. És clar que el seu pare, forner, havia tingut botiga al carrer d'Argullós i a la plaça de Nou Pins, totes dues a la Prosperitat. I el comerç fa sentir més la relació amb el veïnat i en Rubén León la sensació d'haver crescut en família.

Quan tenia tres anys, els seus pares el van apuntar a la piscina de Can Dragó i als 14 els Reis li van portar la seva primera bicicleta, amb què es recorria el barri amb el seu amic Joaquín Álvarez. «Semblàvem hàmsters fent voltes», rememora. Fins al dia que van demanar permís per pujar el passeig de Valldaura cap amunt, fins a la muntanya. «Ens vam aventurar bé. Ens va sorprendre una tromba d'aigua i se'ns va fer molt tard, però vam disfrutar molt. I, a partir d'aquell dia, jo mai més vaig baixar de la bicicleta», explica l'esportista, que va passar pel Club Biciesport, abans d'afiliar-se al Medina Triatló, amb el qual l'any passat, i gràcies també a la feina del seu entrenador, Carlos Tur, va guanyar el campionat del món de triatló cros en la seva categoria per edat, dels 35 als 39, i el d'Espanya.