Lidia Guevara es reinventa

La cantautora presenta 'Ahora sí' a Luz de Gas, un disc lluminós inspirat en el pop espanyol de finals dels 60 i principis dels 70

Lidia Guevara i la seva versió acústica d’’Ahora que ya no estás’ per a Música Directa.  / MÒNICA TUDELA

2
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

Lidia Guevara torna amb 'Ahora sí', un disc lluminós on s'atreveix a reivindicar sense complexos una música de 'guateque' que reviurà en la seva presentació d'aquest dimecres, a Luz de Gas. Si el seu últim disc era fosc i estava marcat per la dura experiència del dol (va perdre el seu germà), aquest nou treball és tot al contrari. 'Ahora sí' és un cant a l'amor en les seves diferents facetes. "A nivell de salut mental necessitava fer un disc com aquest. L'anterior era molt dens. Després de morir el meu germà, jo també vaig morir una mica. Ara necessitava canviar i renéixer com una au Fènix", assegura la cantant i compositora. I ho demostra a 'Ahora que ya no estás', el tema que va gravar per a Música Directa a El Periódico de Catalunya.

Els seus ídols de petita eren Marisol, Karina, Cecilia, Jeanette, Las Grecas. I a ells s'ha agafat per anar un pas més enllà en la seva proposta. "He descobert que tinc un punt folklòric", confessa. Els que se'n van adonar primer van ser els músics de La Pegatina, amb qui va gravar una versió de 'Caballo viejo'.

CANVI DE 'LOOK' 

'Pastillas', el primer 'videolyric' del seu nou disc llançat a Youtube, va deixar de pasta de moniato els seus fans. Molts van pensar que el seu canvi d'estil musical, un punt flamenc i amb un 'look' d'allò més eurovisiu, era una broma. Quan van saber que allò anava de debò i que el seu nou àlbum tindria una ona desenfadada, amb referències al pop espanyol dels 60 i 70, hi va haver qui fins i tot es va ofendre. "Hi havia un sector indignat. Vaig haver de demanar-los que li donessin una oportunitat al disc, on hi ha ritmes molt variats. Per sort em van fer cas". El compacte inclou des de ritmes 'ye-ye' fins a referències al so Motown, passant per un bolero i fins i tot un 'cha-cha-cha'. 

Notícies relacionades

"Malgrat la dificultat d'adaptar-me a un registre i a uns acords diferents, he notat que tot fluïa. M'ha donat molt bona energia", afirma Guevara, feliç i amb ganes de presentar-lo en directe. "Sempre hi ha el risc de perdre el que ja has construït, però una artista ha de ser fidel al que sent. No pots enganyar". La cantant i compositora reivindica el seu dret a descol·locar el personal. "Sóc molt camaleònica i això es nota en els meus discos: cada un és fruit d'un moment vital diferent". Impossible predir per on anirà el quart, quan arribi.

Nascuda al si d'una família andalusa, Guevara recorda els bons moments que va passar escoltant la música que els seus pares posaven al cotxe, o com disfrutaven amb la seva àvia amb les pel·lícules de Marisol. Entre les cançons preferides de la que va ser nena prodigi de l'Espanya franquista, en el seu 'top ten' particular figuren 'Un rayo de sol', 'Tengo el corazón contento' i 'El final del camino'.