Bebe es transforma a 'Cambio de piel'

Bebe, àlies artístic de María Nieves Rebolledo (València, 1978), mostra una nova cara a 'Cambio de piel', un disc molt personal i menys combatiu, amb cançons que presenta el dia 15 d'abril al Teatre Auditori de Sant Cugat. El festival Guitar BCN acull la versió més íntima i sensible d'aquesta artista, autora d'èxits com 'Malo'. "En aquest disc hi ha molta més llum. Els altres tenien un punt més rock’n’roll. Les cançons podien ser divertides i gamberres però mai tan alegres com 'Que llueva' o 'Más que a mi vida', diu en referència a dos temes del disc. "Els fills et transmeten molta alegria. Abans era més melancòlica", afegeix, donant pistes de la raó del canvi. L'arribada al món de la seva filla, Candela, l'ha convertit en una altra persona.

Ella mateixa ho resumeix a 'Respirar', el 'single' del disc que va gravar per a Música Directa d'EL PERIÓDICO acompanyada de Javier Pedreira. Ell participa en el disc i també en la gira acústica per teatres amb Jacob Reguilón (baix), Josué Santos (teclats) i Carlos Sánchez (bateria). 

"Tenia ganes d'utilitzar melodies més obertes i cantar més cap enfora", assenyala l'autora, per qui el seu quart disc és "un pas cap a la maduresa". Si no evoluciones, et mors. "No puc ser la mateixa que fa 10 anys i tampoc m'interessa. El més bonic és anar cremant etapes. La vida m'ha canviat i això es reflecteix en la meva música", explica la cantant, encantada davant aquesta nova etapa. "La maternitat t'aporta seguretat, t'omple de força i il·lusió. Comprens coses que abans no volies admetre. Els fills et desperten en molts sentits. De sobte vols coses millors per a tu i per als que vénen darrere". La seva adorada filla, Candela, la nineta dels seus ulls, a qui dedica 'Más que a mi vida', un tema tendre i juganer, l'ha obligat a replantejar-se moltes coses. N'és una la feina mateixa. "Ara quan escric penso sempre en ella, en el que ella pot entendre", confessa.

RETROBAMENT AMB CARLOS JEAN   

En el quart treball Bebe ha tornat a col·laborar amb el seu vell amic Carlos Jean, amb qui ja va confiar en el sonat debut 'Pafuera telarañas'. "Amb ell vaig gravar supertranquil·la. Com que tots dos tenim fills al col·le aprofitàvem per reunir-nos en horari escolar. Ell tenia ganes d'incorporar el so del piano i jo de fer una cosa diferent. Va ser emocionant per a tots dos" El teclat té un gran protagonisme en un disc de so depurat. El piano sona amb més swing en la canviant 'Bala perdida' i més reposat a 'Tan lejos, tan cerca' i 'Animales hambrientos'. En aquesta última peça canta: "Ojalá no se rompa el amor de tanto usarlo / Tu dices: eso no pasará si lo alimentamos, tú y yo / Animales hambrientos. Seré tu comida. Te cocinaré, amor, tu serás mi comida". Bebe sempre tindrà un costat salvatge.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

Res a veure aquest tema amb l'animat to d''Una canción', on un cor de nens canta la tornada final. "El fill del Carlos i la meva filla hi van posar les veus. És interessant gravar la veu dels nens perquè va canviant. La seva veu és un regal així que vaig guardant coses sense cap intenció que vegin la llum. És més una necessitat meva".

CANTANT COMPROMESA

També els últims anys ha sentit la necessitat d'implicar-se en altres projectes i comprometre's amb diverses causes. Fruit d'aquesta inquietud Bebe ha produït el documental 'Niños de Gaza', del periodista Hermán Zin, la seva parella. "Estem molt contents amb la repercussió que està tenint. S'hauria de veure a les escoles i emetre's a la TV un vegada a l'any. Ja ha estat en diferents festivals i té vida pròpia. És fort però motivador". I s'ha implicat en la defensa de les dones que han sigut víctimes d'abusos. Per a elles va gravar 'César debe morir', cançó original del documental 'La guerra contra las mujeres', també de Zin, en què els beneficis aniran a l'oenagé Àfrica Directe.