La Font Màgica de Montjuïc inicia la segona fase de modernització sense interrompre els seus espectacles

Aquesta etapa serà compatible amb la recuperació dels xous de la Font Màgica, que actualment tenen lloc els dijous, divendres i dissabtes a les 20.00 h i 20.30 h. Va reobrir el dia del Piromusical de la Mercè, aquest setembre, després d’aixecar-se les restriccions per sequera i finalitzar-se la primera bateria de treballs indispensables per a la posada al punt.

«Es mantindran operatius i en funcionament els espectacles programats, excepte en alguns períodes puntuals», indiquen fonts municipals a EL PERIÓDICO. L’actuació, explica el consistori, «consisteix a renovar i millorar la instal·lació d’àudio de la Font Màgica a partir d’un nou sistema de so». La font, per cert, no oferia música originalment: es va dissenyar ‘muda’ i no va ser fins al 1976 que es va incorporar música a les coreografies.

Abans de l’estiu

La previsió municipal és que aquestes noves obres «estiguin acabades durant el segon trimestre de l’any 2026», abans de l’estiu que ve. El termini d’execució són quatre mesos, segons la documentació del projecte. Durant aquest temps conviuran a la font el personal ordinari de manteniment i gestió amb els operaris de l’empresa especialitzada Elecnor, de Cornellà de Llobregat, que ha rebut aquest novembre l’encàrrec per 474.000 euros.

Va ser l’única que es va presentar a la licitació, anunciada al juliol per la promotora municipal BIMSA. Entre les tasques que haurà d’efectuar Elecnor, consta la substitució de tots els altaveus vells i la col·locació d’alguns més en punts cecs de l’actual sistema de so. També caldrà nou cablatge, que respongui a les normatives vigents, així com estendre canalitzacions i fibra òptica fins al centre de control. Es desmuntarà i retirarà el cablatge i els quadres existents, que no es poden aprofitar per ser obsolets.

Compte enrere per al centenari

El rejoveniment de la Font Màgica s’emmarca en un programa de millores i obres a Montjuïc per a la commemoració del centenari de l’Exposició Internacional del 1929, que va transformar la muntanya costanera de Barcelona en un polo cultural i esportiu. Presideix la plaça Carles Buïgas, batejada precisament amb el nom de l’enginyer que va dissenyar la font. Aquesta esplanada rectangular viurà els pròxims anys un redisseny complet, gràcies a l’ampliació del MNAC ja en marxa i la projecció aquí d’una estació de la línia de metro L2 prolongada.

«De totes les obres que va deixar a Barcelona l’Exposició Internacional del 1929 difícilment en trobaríem una altra de tan popular com la Font Màgica», remarca el Catàleg d’Art Públic de l’Ajuntament de Barcelona. La fitxa d’aquest element, elaborada per Jaume Fabre i Josep Maria Huertas Claveria, recorda que la dictadura de Primo de Rivera havia fet caure les Quatre Columnes monumentals de Josep Puig i Cadafalch, que simbolitzaven la senyera, i «va quedar un espai immens que s’havia d’omplir».

L’enginyer Carles Buïgas (1898-1983) treballava ja per a l’Exposició, concretament en els projectes d’il·luminació. Així que se li va encarregar idear una gran font i la va dotar dels avenços tècnics de l’època. «Amb procediments bastant artesanals va aconseguir que en aquesta font brollessin 2.600 litres d’aigua per segon gràcies a un motor de cinc bombes i 1.100 cavalls de potència. Va aconseguir utilitzar fins a trenta jocs d’aigua amb coloracions diferents i aviat la gent la va batejar com a Màgica», resumeix. Tot i que continua sent considerat el pare de la font, arquitectes contemporanis com Ignasi Solà-Morales i Beth Galí han posat en dubte que fos el seu únic autor.

Notícies relacionades

El primer bus sense conductor de TMB fa viatges gratuïts per als ciutadans per Montjuïc

La tipuana de la plaça de Carles Buïgas

La Guerra Civil va condemnar la Font Màgica a un llarg silenci. La va reactivar i va restaurar el mateix Buïgas el 1955. S’espatllava sovint, així que es va haver de sotmetre a una altra rehabilitació integral durant els anys 90. Va ser un dels escenaris més telegènics dels Jocs Olímpics del 1992 i tres anys després, el 1995, va debutar com a protagonista del Piromusical de la Mercè. El ‘boom’ turístic del nou segle la va consagrar definitivament com a icona de Barcelona.

Forma part del conjunt de fonts, cascades i estanys que decoren tota l’avinguda de Maria Cristina, que també es reurbanitzarà de cara al centenari. El 2010 es van restituir les Quatre Columnes de Cadafalch i des del 2013 la font i la senyera de pedra emmarquen l’espectacle de Cap d’Any de Barcelona.