La indústria de la longevitat creix al nivell de la IA: «D’aquí cinc anys es podrà allargar la vida i d’aquí 50 hi haurà una revolució»

«La indústria de la longevitat és la que més creix al món. Haurà mogut una cinquena part del PIB mundial al finalitzar el 2025. L’acceleració des del punt de vista tecnològic i d’inversió en longevitat només és comparable amb la intel·ligència artificial, el desenvolupament de la qual també està vinculat a la longevitat perquè es necessita tractar multitud de dades per millorar la salut», explica Francisco Larrey, fundador del congrés Longevity World Forum, que en la seva quarta edició reunirà al febrer a Madrid científics, experts i tecnòlegs.

La indústria de la longevitat, en la qual estan invertint des de grans fortunes fins a fons d’inversió, capital de risc, inversors privats i instituts de salut públics, està en auge perquè «la població cada vegada viu més anys, però, sobretot, vol viure millor, és a dir, poder estar amb 80 o 90 anys amb energia i la ment sana», apunta Larrey. «Volem viure el màxim possible, però amb la màxima qualitat possible», afegeix. De fet, les empreses i centres de recerca no només busquen allargar la vida, una cosa que ja s’està aconseguint, ja que a Espanya l’esperança de vida ha escalat als 84 anys, sinó que els últims anys que es viuen de més no es pateixin grans problemes de salut i limitacions.

«Prevenir l’aparició de les malalties relacionades amb l’edat representa un profund canvi de paradigma respecte a les pràctiques mèdiques tradicionals, que acostumen a abordar les malalties i els símptomes a mesura que sorgeixen», remarca l’informe de Longevity Investors.

El desafiament

Les àrees on s’estan produint més recerques són en el camp de la medicina regenerativa i rejoveniment cel·lular; en teràpies dissenyades per frenar malalties relacionades amb l’edat, i en tecnologies de detecció precoç i que promouen un envelliment saludable.

Així mateix, el sector analitza com utilitzar la intel·ligència artificial per identificar biomarcadors d’envelliment, que serveixin per accelerar l’arribada de nous fàrmacs. Tot això unit a la gerociència, que és la disciplina científica que busca entendre la connexió entre els processos biològics d’envelliment i el desenvolupament de malalties associades a la vellesa, com el càncer o l’Alzheimer.

El desafiament és de grans dimensions, perquè les malalties associades al pas dels anys tenen una arrel comuna, però les recerques dels últims anys han revelat que l’envelliment no és un únic procés, sinó múltiple, i ha arribat l’hora d’entendre les interaccions entre si. Per exemple, hi intervé la senescència, que és quan les cèl·lules deixen de dividir-se. Al seu torn, el sistema immunitari es debilita i deixa de reconèixer les amenaces, com la proliferació de cèl·lules anòmales que poden desembocar en un tumor. A més, les cèl·lules mare perden la capacitat de diferenciar-se en tipus diferents de cèl·lules i de regenerar teixits o òrgans i el sistema de neteja deixa d’eliminar substàncies tòxiques.

Malgrat la dificultat, s’escampa l’optimisme en el sector. «D’aquí 10 anys tindrem un escenari totalment diferent per la velocitat a la qual avança la IA i l’interès dels fons d’inversió en la longevitat», conclou Larrey. Coincideix, en part, amb aquestes anàlisis José Viña, catedràtic i investigador en gerociència, que considera que «a curt termini, d’aquí uns 5 o 10 anys, es podrà allargar la vida una mica, no tant amb fàrmacs, que encara estan en fase més experimental, com amb combinacions de suplements que optimitzin la nutrició, sobre la qual cosa s’està investigant molt». I, a 50 anys vista, «hi haurà una revolució», pronostica.

Les teràpies

Larrey precisa que, a curt termini, els principals focus d’inversió de la indústria estan centrats en la prevenció, especialment amb l’ús de rellotges o altres aplicacions que mesurin les constants vitals, el son, el sucre en sang, la tensió, etc. Aplicacions que ja estan en el mercat i que s’espera que continuïn evolucionant i tinguin un paper important a l’hora d’evitar o detectar la fragilitat.

Més a mitjà termini, s’espera l’arribada de teràpies basades en complements vitamínics intravenosos o alguns fàrmacs, que ja estan en el mercat amb altres usos, però que podrien tenir «aplicacions positives en longevitat». I «en un futur, no tan llunyà, perquè tot va molt ràpid en el mercat de la longevitat, el protagonisme serà de les teràpies genètiques o de reprogramació cel·lular avançades».

Els EUA són, de moment, l’epicentre de la inversió en longevitat, ja que concentren el 57% de les companyies. A Europa hi ha el 17,3% de les empreses del sector i a Espanya, tot i que molts dels seus investigadors treballen en empreses punteres als EUA, la indústria encara està en una «situació incipient». «Però amb molt interès dels empresaris i instituts tecnològics», segons Larrey.

Estalvi potencial

Notícies relacionades

Jordi Olloquequi, expert en longevitat: «Morir jove, al més tard possible, és a les nostres mans»

Emergència universitària en ciències de la salut: falten professors

Cal destacar que l’interès de les empreses no només ve motivat per la demanda de la població i l’onada creixent de persones interessades en teràpies o eines que permetin frenar l’envelliment o les malalties associades, sinó també perquè els inversors són conscients que prevenir o retardar l’aparició de malalties que suposen un gran cost per al sistema sanitari és més rendible que tractar els seus símptomes.

Per això, si les recerques donen fruit i aconsegueixen reduir significativament la incidència i la gravetat de les malalties associades a l’envelliment, «el potencial d’estalvi en els sistemes de salut globals seria enorme, cosa que suggereix que, si bé el sector està experimentant una expansió ràpida, encara està en una etapa incipient en relació amb el seu impacte potencial», segons ressenya l’informe de Longevity Investors. En cas de ser cert, la indústria de la longevitat continuarà despuntant.