Judit Neddermann es consolida a 'Un segon'

La cantant i compositora catalana Judit Neddermann s'endinsa en noves sonoritats amb 'Un segon', el seu segon disc. El presenta aquest divendres a SAT! "Jo he fet molta vida a Sant Andreu i m'agradaria que la gent que fins i tot no ho coneix s'acosti i descobreixi aquest barri i aquest teatre tan actiu", destaca la intèrpret. La seva actuació acomiada el cicle enciSAT! 

Neddermann té moltes ganes de compartir el nou treball, un disc produït pel guitarrista Pau Figueras i Aniol Bestit, que ha sortit tal com ella havia somiat. Menys la versió de la cançó basca 'Txoria txori' i de la 'Nelita', que va gravar en una preciosa versió acústica per a Música Directa d'El Periódico de Catalunya, tot el material és nou. 'Nelita', que inclou frases en portuguès, l'ha cantat molt en concert però no l'havia gravat fins ara. "Està dedicada a una dona brasilera increïble. Sempre estava contenta i de bon humor. Les penes li anaven per dins, com dic a la cançó", assenyala la cantant. La va conèixer a Madrid quan gravava el primer disc. "Nelita s'ocupava del nostre menjar i de la casa estudi on érem. Espero poder anar al Brasil i cantar-l'hi algun dia".

'Un segon' recopila sensacions, idees i experiències viscudes des del seu debut en solitari el 2014. Mentre feia els seus primers concerts no va parar d'apuntar esbossos de melodies i lletres. Per convertir-les en alguna cosa més es va escapar al Pirineu aragonès. Allà, sola i envoltada de neu va ordenar, va desenvolupar i va polir el nou material. 

HOMENATGE A COETUS

Un adéu als seus antics companys de Coetus obre el disc. 'Despedida (Oda a Coetus)' ret homenatge al grup amb què va treballar gairebé tres anys. "Els dec molt. Gràcies a Coetus vaig descobrir la música ibèrica i folklòrica. Van regirar tots els fonaments de la meva concepció musical. El seu treball em va ajudar a replantejar coses i a buscar una cosa que em definís com a músic".

Neddermann té molta influència de la música nord-americana i del jazz però ells li van ensenyar la necessitat d'anar més enllà."Crec que aquest segon disc, sense ser de música tradicional ni folk, perquè no és el meu fort, deixa clar d'on vinc", assenyala l'artista, que ha col·laborat amb gent tan diversa com el Quartet Brossa, The Grammophone Allstars i Verd i Blau.  

MENYS IMPROVISACIÓ

Arrels mediterrànies, influències de la música brasilera però també de la música negra impregnen 'Un segon', un disc que reflecteix no només la seva evolució com a artista sinó com a persona. "És diferent del primer perquè he canviat. Ara en les cançons hi ha menys improvisació. L'element jazz ha disminuït una mica però m'encanta com ha quedat", afirma aquesta espigada creadora catalana de Vilassar de Dalt. Algunes peces parlen d'amor com 'Didi', altres tenen com a base el desamor, com 'Per què?' o 'Amor roma'. "Quan t'enamores estàs inspirada, els sentits se t'obren i la creativitat es potencia. També em passa quan estic trista. Són els millors moments per crear. ¡Estàs en plena expansió!", assegura la cantant.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

Entre la seva col·lecció de noves cançons hi inclou un poema sobre persones tòxiques, 'Jo no vinc al pou', amb la lletra que el seu amic David Vidal-Barraquer li va enviar des de Nova York. "Ja tenia la tornada i quan li vaig trucar ell just acabava d'escriure una cosa sobre aquest tema", recorda, i confessa: "És important aprendre a deixar de banda les persones que no m'aporten res".

Un to molt diferent té 'Mireia', una animada i lluminosa cançó que dedica a la seva germana petita. "Ella és més jove que jo però és molt sàvia", apunta. La Mireia no s'ha dedicat a la música, cosa rara en la família. "Encara que no és del ram sap analitzar més que ningú les meves cançons i detectar el que funciona o falla. Confio molt en el seu criteri", confessa. Ella va ser la primera a escoltar les seves noves peces al refugi pirinenc on va perfilar 'Un segon'.