EL GRUP BASC TORNA A BARCELONA 20 ANYS DESPRÉS

'Revival' de Mocedades

La banda celebra el seu 45è aniversari amb Izaskun Uranga com a única representant de la formació original

El conjunt recrea els seus èxits a Barts i ha gravat un nou disc

Acústic exclusiu del grup interpretant ’El vendedor’ / RICARD FADRIQUE

3
Es llegeix en minuts
NÚRIA MARTORELL/ BARCELONA

La trajectòria de Mocedades està plena de bifurcacions i canvis en la seva escuderia. Els que aquesta nit actuaran a la sala Barts són cinc. I només Izaskun Uranga formava part del grup original. Acompanyats per cinc músics més, recrearan himnes com Eres tú, Tómame o déjame i la peça que trien per cantar en acústic a EL PERIÓDICO: El vendedor. Aquell a qui «no se le apagava nunca su voz», i «lleva mil cosas nuevas en su pregón», parafrasejant la seva agredolça lletra. La veu de Mocedades segueix encesa per celebrar el 45è aniversari del seu naixement. I la banda ha gravat temes inèdits, produïda pel mexicà Jorge Avendaño (el disc encara no té data de sortida).

Precisament a l’altre costat de l’Atlàntic acaba d’arribar Mocedades. I aquest concert a Barcelona serà el primer que oferirà a Espanya, dins d’aquest tour de celebració. «És un recorregut per tota la nostra història. Una festa en què cantem, el públic respon i acabem molt bé tots», descriu l’extravertida Izaskun. La segona veu de la mítica formació que en certes cançons s’atreveix a ser solista. «Sé que sóc això, una magnífica segona veu. I quan sóc la principal, no em reconec. Sóc bastant tímida, encara que no ho sembli. Amb dues germanes que canten, tan divines [Amaya i Estíbaliz], sempre he sentit vergonya. Però amb 64, ¡m’he animat!».

Fa 10 anys que Rosa Rodríguez es va enrolar a Mocedades. I és ella la que més vegades agafa la veu cantant. «Canto des de nena. I vaig passar per diverses formacions fins que em van dir que buscaven una veu per ser solista de Mocedades i resulta que els vaig agradar», recorda. ¿I no li importen les comparacions? «És clar. Són odioses i sé que sempre n’hi haurà. Estic tipa de sentir, ‘¿però no hi és la tal?’ El cas és que al mes d’assajar, em vaig trobar debutant a Colòmbia. I que sóc feliç», diu.

Estíbaliz va deixar Mocedades el 1972, un mes abans de l’Eurovisió d’Eres tú. Amaya ho va fer el 1984. I les últimes actuacions de totes dues van ser com a integrants del Consorcio. «Com a germanes seguim exercint, però pel que fa a la resta, cadascuna va pel seu costat», admet Izaskun. Al Consorcio hi va militar un altre germà Uranga, Iñaki. Així com Sergio Blanco, peça clau fins i tot en la prehistòria de Mocedades, quan es feien dir Voces y Guitarras, i meitat de l’inoblidable tàndem Sergio y Estíbaliz. «Ara està greument malalt», explica Izaskun. Un altre membre d’abans i germà de Sergio, «Rafa Blanco va morir. També falten el que va ser el nostre bateria, José Antonio Lasheras, i el meu germà Roberto. Per això és important que la gent entengui que Mocedades segueix conservant la seva essència, més enllà de les cares que el representen».

Fent les Amèriques

Notícies relacionades

¿I què passa amb els altres Mocedades que lidera Javier Garay (un altre dels fundadors)? «Ells no tenen autorització legal per utilitzar el nom», s’afanya a respondre el representant José Miguel González. «Quan va venir el nostre nou mànager –aclareix Izaskun referint-se a ell–, amb idees i propostes de viatjar, a Javier no li venia de gust. Ells són a Bilbao. I jo, que sóc una esbojarrada, actuo a Llatinoamèrica davant 5.000 persones», afegeix.El seu triomf, relata, no es limita a Llatinoamèrica. «Hem actuat al Madison Square Garden de Nova York, a Boston, a Los Angeles... ¡I a Las Vegas!», exclama. «El 16 de maig és el dia de Mocedades a l’estat de Nevada», apunta Rosa Rodríguez. «Tenim els diplomes que ho acrediten», assenteix Fernando González, el noi Disney del grup (va entrar per gravar el disc Mocedades canta a Walt Disney).

La nostàlgia de Mocedades no s’apaga.