Cèlia Pallí troba el seu lloc

L'esperit aventurer i un talent poc comú han portat Cèlia Pallí a trobar el seu lloc. La cantant de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) va decidir als 19 anys que volia volar. «Vaig pensar, vull anar a Toronto. Si Nelly Furtado es va donar a conèixer des d'allà, segur que és un bon lloc. Casualitats de la vida, al cap de cinc anys em vaig trobar formant part de la seva banda», relata. El 2013, la diva canadenca va arribar a donar-li l'alternativa: ella, la seva corista, era qui obria la gira internacional The spirit indestructible. Pallí va acumular encara més col·laboracions: amb un altre guanyador de premis Grammy, el raper St Louis, amb Paulina Rubio... Ara Cèlia Pallí està promocionant el seu propi treball, el disc de debut I'll be fine. I aquesta nit el presentarà al Foyer del Liceu, programada pel festival solidari Músiques Sensibles.

L'artista va gravar, va mesclar i va masteritzar les seves composicions als estudis Orange Lounge de Toronto, per on han passat noms tan rellevants com Madonna, Amy Winehouse i Keane. «M'he anat trobant amb productors que no m'acabaven d'entendre. Al ser joveneta, intentaven portar-me cap a un terreny més comercial. Fins que vaig entendre que el millor era que jo mateixa gravés les meves cançons tal com les vaig concebre. Així que vaig trucar a músics-amics i al menjador de la casa del baixista els vam anar donant forma. Jo anava amb la meva gravadora, el meu ukelele... Així va començar tot», rememora.

Pallí va aconseguir finalment el so «que buscava», amb instruments «que també se surten del que és habitual, com una tuba o una tambora colombiana». Al final, classificar-la resulta difícil i opten per descriure-la com «la barreja perfecta entre Lana del Rey i Feist, amb un toc ètnic», segons diu el seu full promocional.

TRILINGÜE / La majoria de les seves lletres són en anglès (si bé n'hi ha dues en castellà i una en català). «En les meves cançons no hi ha discursos. Narren més aviat experiències. I són molt personals. Tant, que m'agrada aclarir que exagero els sentiments. Per exemple, encara que soni molt trist, tampoc és que sigui fruit d'una terrible depressió».

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

La passió per la música la porta trenada als gens. «El meu avi era músic d'orquestra. Tocava la tenora, el violí... Vaig créixer veient com assajava cada dia. Jo jugava a pilota i ell seguia buscant com millorar. Veure com era de perfeccionista va ser un gran aprenentatge. El meu oncle també és músic. I la meva mare aplicava aquesta recerca de la perfecció al seu camp, les arts visuals. A la meva família són molt meticulosos. I la seva influència la noto en la meva rutina. Fins que no estic totalment contenta d'una cosa, no la dono per bona». Pallí es va establir fa cinc anys a Toronto. Abans havia viscut a Holanda amb la família -«per la feina del pare», explica. Casa seva serà on pugui desenvolupar-se. «Mentre faci música, sóc feliç».

Vegeu l’acústic d’‘I’ll be fine’ amb el mòbil o a e-periodico.cat