Brams torna amb ironia i contundència

El retorn de Brams ha començat amb bon peu. I amb pas ferm. La banda del carismàtic Francesc Ribera, Titot, es va dissoldre el 2005 després de publicar Sempremés.  Però va ressorgir aquesta primavera amb un contundent àlbum, Anem tancant portes a la por. Un disc carregat de denúncia i coratge que els ha deparat grates sorpreses, com ser el grup elegit pel públic per sumar-se al cartell de Canet Rock, el 5 de juliol.

La gira de presentació els va portar a tocar dissabte passat, dia 21, a la Patum de la seva Berga natal. I que no pari la festa: els esperen, entre d'altres, dos concerts especials per la seva concepció. Tocaran amb la Banda Municipal de Figueres el 4 de juliol a Lloret de Mar i el 4 d'octubre a Torroella de Montgrí.

Anem tancant portes és estilísticament un treball continuista. «No tindria sentit que 24 anys després d'haver iniciat la nostra carrera ens reinventéssim», argumenta Titot, amb la seva contundència habitual.

En els seus nous temes, la banda subratlla el seu esperit revolucionari («I per tant ser revolucionari / és tan sols activar la raó, / és anar-hi, anar-hi i anar-hi, / és exercir de detonador»). Critica els polítics i les excessives actuacions policials (a Ordre d'allunyament). I no hi falten esperançadores proclames independentistes («Però, de coses impossibles, què en sabràs? / Tot és impossible fins que ho fas!»).

Brams sempre va tenir clara la seva postura quan pocs grups s'atrevien a pronunciar-se. «Després de tants anys de parlar dels canvis que podia aconseguir Catalunya en el futur, quan et trobes que s'ha de parlar en present és inevitable pensar 'collons, jo hi vull ser!'»

POEMA D'ESPRIU / El disc comença amb un cant de Salvador Espriu, La pell de brau, que inclou el vers que va inspirar el títol de l'àlbum. I no només això, exerceix de subtil fil argumental. «Però entès com a concepte -aclareix el vocalista-. La importància de perdre la por, d'expulsar la incertesa, és la clau en moltes d'aquestes noves lletres», admet.

«Aquesta frase fa referència al nostre propi procés com a grup. Som un conjunt que acostuma a despertar els ressorts emocionals col·lectius, no els individuals. Mentre que altres opten per fer cançons de nostàlgia, amor, dolor... nosaltres pretenem parlar de sentiments que la gent comparteix però no de forma individual. I si el que t'impulsa és parlar d'aquest tipus d'emocions, és normal que el 90% de les teves lletres tractin de l'entorn social immediat. Res de metàfores ni d'idees vagues. Preferim les cròniques d'actualitat. I més en el moment en què vivim».

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

Potser la cançó més valenta i irònica, la més políticament incorrecta i explícita, és Història d'Espanya (explicada pels espanyols). És la peça que canten en acústic a EL PERIÓDICO. I en la qual fan «un repàs històric a l'imperi espanyol, des de la seva fundació fins als nostres dies», amb estrofes del tipus: «Va ser el mateix Franco el fundador de la democràcia, i en té els drets d'autor. Hi ha qui atribueix als grecs l'invent, però amb un altre sentit: govern de la gent».

És la primera vegada que Brams es llança a l'autoedició i a les descàrregues gratuïtes. «L'hem publicat sense discogràfica, autoproduït, gestionat, distribuït...». A principis de mes acumulaven 20.000 descàrregues.