La sorpresa fantàstica de Leonmanso

La Fira de Música al Carrer de Vila-seca, un consolidat aparador de la música emergent, té aquest any una atractiva presentació a Barcelona  amb l'actuació del cantautor menorquí Leonmanso, aquesta nit, a la sala BeCool. «Al llarg de la meva trajectòria he experimentat constants sorpreses fantàstiques com aquesta», diu, feliç, aquest atípic i entranyable artista de Ciutadella.

Llorenç Marquès (el seu nom real) assumeix i fins i tot combrega amb la definició que s'ha fet del seu estil: freak-folk. «La necessitat de posar  nom a tot forma part de la nostra societat. De fet, tots ho acabem etiquetant tot, ni que sigui una foto de Facebook».

En el seu ric univers, tot és possible. «És el que passa quan et deixes portar. Quan començo a escriure, no sé mai com acabarà».

Les seves cançons parlen de simpàtiques mosques, persones amb cames de paper, mariners que no saben nedar… ¿Com sorgeixen aquestes temàtiques? Atenció a la resposta, a manera de pinzellades biogràfiques: «La meva mare em va portar al món amb 48 anys. Tinc tres germanes i un germà, tots més grans. La meva família tenia una botiga de joguines i disfresses. Amb 10 anys una germana em va deixar veure La resplendor. Gairebé tots els matins em despertava amb la música de Bob Dylan, Beatles i Lou Reed sonant a tota hòstia a l'habitació del meu germà, que em va mostrar qui eren Stanley Kubrick, Charles Chaplin i Rage against the machine. Encara que jo seguia combinant-los amb Vanilla Ice i New kids on the block. He crescut acompanyat de gossos i gats. I quan els diumenges li deia a la meva mare que ja podia anar a missa solet, m'amagava a la fusteria adossada del meu pare i escoltava Living Colour al seu tocadiscos, envoltat de discos de sarsuela. Les temàtiques de les meves cançons viuen amb mi».

VOL DIRECTE/ El 2011 Leonmanso va publicar Rinosaure. I ara està immers en la preparació d'un altre disc, amb Quim Torres (de Delên) com a productor. «Un amic de la infància i una persona que estima la música en tots els sentits. Quan em va proposar gravar amb ell, no ho vaig dubtar». Aquest futur disc serà «un homenatge als músics que van fer que agafés la guitarra». «M'he deixat portar per les cançons, per la sensació de no escollir com volia que sonessin, esperant que acabessin connectant-se entre si en una única sensació sonora. Si el meu primer disc era com un viatge en avió amb diferents escales, en aquest el vol és directe».

L'aterratge, això sí, no deixarà indiferent ningú. «Qui l'escolti podrà imaginar-se dos avis ballant agafats alguna de les seves peces, també Trent Reznor fent un remix d'una altra, i fins i tot Peret donant-ho tot, a 200 megabytes per segon», avança, entre rialles.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

Vegeu l'acústic de

'Cames de paper' amb el mòbil o a e-periodico.cat