The Excitements, l'ànima que balla

Són de Barcelona, encara que despistin i de quina manera. La banda The Excitements factura un impecable rhythm and blues unit a les albors del soul a l'antiga, deixant-se influenciar pel millor de la música negra del segle passat. Amb el seu enèrgic espectacle fa més de dos anys que conquista una audiència que viu els seus recitals com una autèntica festa, al crit de "Say: I got soul!" de la seva explosiva cantant (nascuda a Moçambic però establerta aquí) Koko Jean Davis. Per a molts, la nova Tina Turner.

El grup és un dels reclams d'un nou festival batejat BirraSo, que uneix el món de la cervesa (artesana) amb el de la música (ballable). Se celebrarà demà divendres, 6 de setembre, i dissabte, 7, al Poble Espanyol. I el cartell el completen Fundación Tony Manero, Dr. Calypso, Los Fulanos, Tokyo Sex Destruction, Betagarri, Los Chicos i Zeidun, entre altres.

Futur i destí

El germen d'Excitements es remunta a finals del 2009. El guitarrista Adrià Gual i el baixista Daniel Segura (que ja havien tocat junts en una altra formació) buscaven una cantant. I van trobar Koko (que feia sis mesos que havia tornat a Catalunya) a través d'internet. "Acabava d'arribar del Brasil, abans havia estat estudiant a Iowa (EUA) filologia anglesa i comunicació, en una universitat (fundada pels Maharishi) molt implicada en la meditació, el ioga, la consciència..., i on vaig conèixer David Lynch. I estant ja a Barcelona, on vaig trobar el meu futur i el meu destí, vaig sentir que volia provar-me a mi mateixa com a cantant", relata.

A principis del 2010 el conjunt es va acabar de completar amb una potent secció de vents, bateria, una altra guitarra... "Vam anar creixent fins a consolidar el concepte que buscàvem. I vam treballar molt abans de pujar a un escenari. Assajàvem dos dies a la setmana, diverses hores..." Van gravar una maqueta que, també via internet, va escoltar per casualitat Enric Bosser, el propietari de Penniman Records, que s'ha involucrat en el projecte fins a l'extrem d'haver compost algunes de les peces del que serà el segon compacte de la banda (editat, naturalment, pel seu segell). Igual que el primer, el productor és Mike Mariconda.

"Bosser ho va veure clar. Va ser escoltar-nos i dir que volia treure discos amb nosaltres. I després va ser ell qui ens va proposar Mike, que ha enriquit molt el so de la banda", explica el guitarrista.

Peces pròpies, mateix estil

Aquest segon desembarcament, que agafarà el relleu al disc de debut (homònim i només de versions) el 30 de setembre, es titularà 'Sometimes too much ain’t enough'. I inclourà vuit peces pròpies, com la que han elegit per cantar a EL PERIÓDICO, la balada 'I’ve bet and I’ve lost again', que firma Gual.

"Aquestes noves composicions podien ser perfectament temes originals de l'època, perquè hem buscat precisament ser fidels a aquest so, ajudats per Bosser, que és una enciclopèdia de música negra. És un disc molt ben fet –subratlla la cantant–. I estem supercontents. És fresc. I antic. ¡És 'cool'!".

Pel baixista, la filosofia de la banda és "gravar el que t'agradaria escoltar en un disc. I actuar com el que t'agradaria veure sobre un escenari. Per això, per exemple, tinc tants discos de James Brown. Un artista que es llevava a les vuit del matí i pencava fins a les cinc de la matinada. Ens agrada la gent que posa tot el que té en la seva música". "I ell tenia talent. Cantava de puta mare –afegeix Gual–. Era un 'enterteinment'. Però nosaltres tenim Koko", es felicita.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

The Excitements actuarà també al Mercat de Música Viva de Vic i a les Festes de la Mercè. Han estat convidats per macrofestivals de tot el món, compartint cartell amb grans com Iggy Pop i Sting. "Afortunadament, després arriben els bolos en clubs i toques de peus a terra. Passes d'actuar davant quaranta mil a potser quaranta persones".

El grup l'ha encertat amb la seva aposta per aquest estil immortal i donar-li una personalitat pròpia que Koko rebateja com a Rhythm & Soul. "Perquè el nostre so és de l'època en què el Rhythm & Blues es va barrejar amb el soul". "I això és el que volem transmetre: música de ball amb ànima".