Una veu per al record

L'origen de 'The blue room' s'ha de buscar en el clàssic 'Modern rounds in country & western music' queRay Charles va gravar el 1962, reconvertint al soul i R&B algunes de les cançons més representatives del country i folk americà. Va ser, per encara més motius, un disc audaç. "Va decidir entonar cançons de blancs en plena era de la segregació i lluita pels drets civils", recordaMadeleine Peyroux. Però la diva del jazz va acabar sumant més peces d'altres discos del pianista i cantant. I d'altres autors, comRandy Newman, i fins i tot una nova versió del seu admiratLeonard Cohen ('Bird on a wire'). Peces que s'ha fet seves amb total naturalitat i que avui presentarà alPalau de laMúsica, convidada pelGuitar Festival BCN.

"Modern sound' va ser un àlbum magnífic que potser no recordem pel seu nom però sí per les seves cançons', afegeix referint-se a 'Bye bye love, Born to lose, You do't know me' i la llegendària 'I can't stop loving you'. La idea d'aquest llançament, no obstant, no va ser d'aquesta famosa i multipremiada cantant, compositora i guitarrista, sinó del reclamat productorLarry Klein. El que més bé treballa les veus femenines. I qui va tenir clar des del principi que Peyroux era la veu perfecta perquè aquest genialàlbum tornés a estar d'actualitat.

"Em va proposar fer un disc amb molta brillantor, elegant, bonic, amb orquestra, arrenjaments de corda, so cinemascop --relata Peyroux--. I vaig entendre la seva intenció: rendir homenatge a la part més introspectiva de Ray Charles. A més a més, m'he adonat que aquest disc va ser molt important el 62, amb tots els conflictes racials del moment; tot el que va significar en aquell context --insisteix--, un fet que ara resulta difícil de valorar en la seva justa mesura". ¿I no és un repte massa difícil abordar cançons que es troben entre les millors del segle XX? "El suggeriment de Larry, el concepte d'aquest disc, eren tan perfectes en si mateixos que no podia negar-m'hi. Per un altre costat, no es tracta d'una competició", respon sense titubejar. "He après molt. I crec que he aconseguit treure la part més emocional de totes aquestes composicions". El compacte es complementa amb un DVD en el qual precisament atorga molt protagonisme al productor. "Klein insisteix que no intentis fer coses que no són teves. La seva consigna és: troba't a tu mateix. I en el meu cas el procés ha estat bastant cru -admet-. Però estic segura que no podria haver cantat de la mateixa manera sense aquestes directrius". Rescatar de l'oblit

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

La carta de presentació del disc és 'Changing all those changes'. S'agraeix que hagi rescatat de l'oblit el seu autor,Buddy Holly, un dels pioners del rock. "No havia escoltat mai aquesta cançó. També va ser un suggeriment de Larry. Es tracta d'una versió en la qual hem canviat l'estructura. I com que molts van dir que sonava bé, la vam escollir com a senzill", relata.

¿I què li sembla que tres intèrprets femenines, Esperanza Spalding, Geri Allen i Terri Lyne Carrington, s'hagin unit per formar el grup ACS? "Ostres, no en sabia res. Però com que Esperanza és la meva veïna, li trucaré per unir-me al projecte", riu. "Socialment el jazz no està valorat. Per desgràcia no està institucionalitzat a nivell d'educació, fet que implica que corre el perill de desaparèixer. Però per una altra banda li permet ser una música lliure".