Vicente Amigo es fa celta

Del Paseo de Gracia de Barcelona (així va titular el seu anterior disc d'estudi) a Londres, on ha gravat un desconcertant nou disc. El tocaor Vicente Amigo ha descol·locat els seus seguidors amb Tierra, un treball ple de sonoritats celtes. Un àlbum que, una altra dada sorprenent, ha elaborat sota les directrius de Guy Fletcher, el productor i teclista de Dire Straits. «Aquest àlbum suposa una abraçada amb altres músics d'altres cultures. I el que he tractat de plasmar és tota aquesta enriquidora experiència. Així que estic encantat», explica el tocaor.

Els antecedents d'aquesta arriscada aventura es remunten a fa dos anys. Mark Knopfler (exlíder de Dire Straits) va tocar davant 12.000 persones a Còrdova (la terra del califa Amigo). A l'acabar el recital, el tocaor se li va acostar per regalar-li els seus discos. Resulta que el músic escocès coneixia bé el seu treball. «A mesura que escoltava la seva actuació, vaig veure clar que la seva proposta quadrava amb el que jo desitjava fer. Que els seus músics podien encaixar perfectament amb mi. Vaig lluitar per això. I així va ser com després Fletcher va venir a Còrdova, ens vam anar intercanviant idees, material i aquest compacte va anar prenent forma», relata.

Admet que el primer dia de gravació a Londres estava molt nerviós. «Però a mesura que ens vam anar coneixent, vam comprovar que la compenetració era total. Hi havia moments en què abans que Fletcher em digués que tal peça s'hauria d'acabar així, jo ja sabia el que em volia dir. I al revés», recalca.

Connexió amb el públic

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

La posada de llarg del compacte va tenir lloc a Glasgow, durant la inauguració del Celtic Connections (el gener passat). «Vam estar quatre dies assajant i al final allò va sonar com al disc. ¡Quin gran gust!». ¿I quina va ser la reacció del públic? «Em van rebre amb els braços oberts. Era la primera vegada que hi tocava, i en un festival de música celta. Però vaig comprovar, una vegada més, la capacitat d'unió que té la música», contesta, feliç.

Amigo és conscient de la «importància» dels silencis en la música. «Són com les notes en l'espai; en el temps. Formen part de la composició». I també que la velocitat no s'ha de convertir en un objectiu. «Potser tots els instrumentistes volem demostrar la nostra millor tècnica possible, però en realitat és per aconseguir expressar tot el que sents. I com més tècnica tens, més pots transmetre; el registre és més ampli. Al final, el més important és transcendir, arribar al cor i a la ment de les persones, que la música sigui el missatge per expressar-te». El guitarrista, precisament, inclou un Bolero a los padres que defineix com un manifest del que no els va saber dir mai. «Era la millor manera de demostrar-los agraïment, perquè amb paraules no en tinc prou».