La banda de 'Polseres'

El grup Vuit fa temps que forma part de la banda sonora de Polseres vermelles, cosa que garanteix sí o sí un públic adolescent. I més si convides dos actors de la popular sèrie a compartir micròfon (amb Mikel Iglesias i Nil Cardoner van cantar l'enganxifós hit Dorm i l'èxit va ser immediat). Però si hi ha una cosa que la banda vol és desmarcar-se d'aquest nou boom musical. «Ja no som adolescents. Ni fem cançons per a adolescents. Però quan et posen una etiqueta és molt difícil desfer-te'n», es lamenta Carlos Martínez, l'inquiet timoner de la formació. Vuit acaba d'editar el seu segon disc, Recorda que..., i demà el vesteix de llarg al Casino L'Aliança del Poble Nou.

El conjunt, referència per a molts altres que els segueixen a rebuf, va decidir regalar via on line el seu nou treball abans de publicar-lo, «conscients de l'actual situació econòmica i que s'han de prioritzar les despeses». Però amb un pacte: «El comparteixes amb amics i familiars i, si t'agrada, doncs després compres el disc. Així tots ens sentim lliures i feliços». La sorpresa va ser, diu, la reacció dels seus seguidors: més de 42.000 descàrregues en tan sols vuit hores. «Va ser una passada. Pensa que jo em deia a mi mateix, 'si arribem a les dues mil ja podem estar contents'. ¡Quina flipada!», exclama.

La banda se'n sent orgullosa. I encara en té més motius: haver ajudat a obrir un camí. «Quan fa quatre anys vam treure el primer disc, Un dia qualsevol, hi havia un buit de bandes joves de power-pop en català. I a poc a poc s'ha anat sumant gent jove a aquest moviment que fa un estil més melòdic. Un tipus de música que el públic es fa seu amb més facilitat», sosté.

«Els Amics de les Arts, Manel... creen històries molt boniques, però sempre hem pensat que, sense menysprear el folk, el pop sempre perdura. Que al final és el que arriba amb més facilitat a la gent», insisteix l'autor de títols com Barbie de ciutat, una peça amb certa dosi de crítica. «És una lletra que parla de la gent superficial, però també amb humor. Ah, i que consti que reflecteix tant una Barbie com un Ken, ¿eh?», puntualitza, entre rialles.

Encara que si una cançó els defineix és l'animosa Increïbles. «Mai no és massa tard per despertar. Ningú no ens pot parar, endavant!», clama en la tornada. «És la nostra manera de dir 'segueix sempre endavant'. Encara que ho estiguem passant de tots colors, sempre hi ha un final. En general, és un disc molt vital», admet. Molt en l'ona del seu productor, Manu Guix, a qui per cert ja van reclutar per a l'anterior àlbum, 15 dies i una nit.

PRÒXIM ÀLBUM EN CATALÀ

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

El 2012 Vuit ja va voler versionar al castellà Dorm, que va rebatejar com a Ven, i va sonar en emissores espanyoles, llatinoamericanes... «Vam rebre molts correus de Mèxic, l'Argentina, Colòmbia i l'Equador que ens deien que arran d'aquesta peça ens estaven escoltant també en català», relata. Va ser la prova definitiva. Aquest mateix mes es tanquen una altra vegada a l'estudi de Guix per gravar un àlbum en castellà. Amb peces noves. «Volem aprofitar per enviar nous missatges. Les altres estan parides en català i al traduir-les poden perdre força». Davant dea les possibles crítiques, defensa: «Sempre hem pensat que la música és música i l'idioma, una manera de comunicar. El conductor de la història. No s'hauria de polititzar ni vincular els grups amb res. A qui no li agradi, que no l'escolti i punt».

Vegeu l'acústic d''Un camí per tornar' amb el mòbil o a www.elperiodico.cat