Bebo, Chucho i Chuchito

Chuchito Valdés té el talent, la inspiració i el sabor cubà trenat al seu ADN. És el que té ser nét de l'immens Bebo Valdés i fill del no menys gran Chucho Valdés. El pianista, que fa vuit anys va visitar per primera i última vegada Barcelona amb el mític grup Irakere, actua avui a la sala Luz de Gas, on estrenarà peces inèdites com la que ha interpretat en exclusiva per a EL PERIÓDICO, a la mateixa sala on tocarà aquesta nit. El tema en qüestió no té res a veure amb el seu repertori habitual de latin-jazz. I el seu part és tan recent, que encara no ha pensat en el títol.

«És una peça amb un altre concepte musical. No sé si el puc anomenar romàntic, bolero, balada. La vaig compondre fa només dos mesos i formarà part del meu pròxim disc, que anirà més en aquesta línia», avança el músic. Aquest gir «definitiu» en el seu estil és una cosa, adverteix, que sempre va voler fer. «Melodies que sempre vaig voler escriure i que quan em poso a tocar, les sento així».

L'HERÈNCIA DE LA DISCIPLINA / El pianista resideix a Cancún (Mèxic), on ha estat el director del festival de jazz d'aquesta localitat. «Però viatjo a Cuba sempre que vull i sense problemes», assegura. Això sí, demana no pronunciar-se sobre temes polítics. La seva mare sempre li va advertir que ser pianista formaria part del seu procés natural. ¿No va tenir mai por de les comparacions amb els seus antecessors? «No. Em limito a tocar tal qual ho sento».

Ha compartit escenari amb el seu pare. Però no ha pujat mai a la tarima amb el seu progenitor i el seu avi. ¿Com és possible? «És la gran pregunta -respon-. ¿Saps? Som tres generacions de primogènits. Però millor no seguir parlant d'això», demana mentre se li ennuvola la mirada (Bebo ja té 94 anys). Diu que d'ells ha heretat «la disciplina, ser humil, el fet de donar-ho tot als concerts. I, sobretot, l'amor per la música». Relata que el seu pare li va dir sempre que «estudiés música clàssica, la tècnica. I el que he pogut aprendre del meu avi és aquell sabor, la mestria... L'esperit de Déu. No hi ha paraules...».

Un altre mentor que vol reivindicar és Bobby Carcassés (guru del jazz cubà). I recorda una crisi vocacional que va tenir als 12 anys. «Els vaig dir als meus pares que volia jugar a beisbol. Amb un cos així...», diu aixecant-se del tamboret [Chuchito, malgrat el seu nom, és gran i fornit]. Però als dos anys va tornar a la cleda. «I vaig tornar a l'escola de música Ignacio Cervantes. El problema -riu- és que amb aquest aspecte la gent el que no es creu és que sigui pianista».

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

D'aquí tres setmanes, Luis Jesús Valdés (el seu nom real) viatjarà a Chicago per entrar a l'estudi de gravació. I al desembre vol tenir el disc a punt. Precisament el seu últim treball es titula Live in Chicago, que va obtenir una nova nominació als Grammy. «Dels nou treballs que he publicat, cinc han estat candidats al millor disc latin-jazz», es congratula.

La improvisació sempre ha estat el seu fort. Per això se sent especialment orgullós d'aquest àlbum en directe, on va poder exhibir-se al seu gust. «Sóc cent per cent improvisador. I per això ara vull fer aquestes melodies que em permeten mostrar-me més a mi mateix, al piano sol. Un altre concepte de Chuchito», insisteix el músic, al qual avui acompanyaran Ramsés Colón (al baix) i Rafael Monteagudo (a la bateria). «Vull demostrar a la gent que la música té esperit».