L'home orquestra il·luminat

En acció, és veure per creure. Mau Boada (Sant Celoni, 1981) és un nòmada amb el sarró sempre carregat d'idees i instruments. La intuïció i els seus impulsos creatius són les seves infal·libles brúixoles. Per a l'acústic d'EL PERIÓDICO decideix rescatar un tema que a penes toca, 'Dollar Bill'. "Una lletra que em va sortir una nit a casa, sol. I que he volgut recuperar perquè té una connexió amb el que passa al món, amb els diners movent les decisions que es prenen a tots els nivells. La cançó parla d'això, encara que no parla de res", riu el músic i cantautor, que en solitari respon al nom d'Esperit! Aquesta nit actua a la Sala Beckett, dins del cicle 'Els dimarts em sentiràs'.

"Aquest tipus de concerts en teatres els percebo com una cosa molt íntima. M'ofereixen una oportunitat molt bona a l'hora d'expressar-me. Podré fer les coses més silencioses, més subtils --explica--. De fet, vaig començar amb la guitarra espanyola, però em vaig dedicar a afegir-hi bateria, guitarra elèctrica..., a utilitzar el poder del volum i del so que m'ajudaven a posar la gent a ballar, i vaig deixar de banda aquesta altra versió de mi, sense que em deixés d'agradar, ¿eh?".

A nivell de repertori, avança que presentarà "coses noves" que ha "estat experimentant". Boada acostuma a recórrer a l'espontaneïtat. "Moltes vegades ho preparo sobre la marxa o molt poc abans. I si em ve de gust, a la Beckett provaré algunes construccions de so que en directe encara no he fet. No tenen ni nom ni cognom, són capes, proves, sons, ritmes gravats en una casset..."

En l'escena 'underground'  de Nova York

El seu full promocional el descriu com "un home orquestra amb cançons de bressol al·lucinògenes, folk tripós, sons tel·lúrics, sorolls i escapades al circ [de fet va estar cinc anys enrolat en dues companyies circenses]". "Bé, jo només intento ser el més pur que puc, però la reacció que provoco no la puc ni vull calcular. Però quina passada d'elogi, ¿no?"

Als seus 31 anys, Boada té molt, moltíssim recorregut. Amb només 11 anys va muntar un grup (amb Joan Colomo, per cert). Als 13 va gravar la seva primera maqueta. "I aquí segueixo, buscant", sospira. Ha deixat el seu reconeixible segell en més d'una vintena de discos. Ha passejat el seu desprejudiciat i hipnòtic projecte per escenaris com el Sónar i l'Optimus del Primavera Sound. I amb 20 anys se'n va anar de gira per Amèrica del Nord. “Vam contactar amb un segell discogràfic i vam anar a Los Angeles a gravar un senzill. Va ser una experiència que em va girar el cap. Sortir de casa, travessar l'oceà, descobrir món. Quan vam gravar va venir el propietari de la discogràfica, li va agradar i va dir: vull muntar-vos una gira aquí. Una cosa que ni en somnis, vaja".

Gravacions a la recambra

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

Després de descol·locar el personal amb 'Endavant continu' (Bankrobber 2011), un experiment electroacústic amb 17 peces que inclouen des de càntics tribals fins a repetitius 'loops', va tornar a la càrrega amb 'Elèctric mustela', presentant-lo en una edició limitada de 50 samarretes amb descàrrega digital del disc (també disponible a iTunes i Spotify). Ara Boada amenaça amb més material sorprenent a la recambra. "Jo segueixo recopilant material, gravant... Compto amb un gran estoc: calaixos plens de cintes, bobines, arxius a l'ordinador. Així que m'agradaria treure un doble o triple treball: cançons de ritmes, cançons del món, cançons amb ukelele. Hi ha moltes opcions. I, com sempre, acabaré fent-li cas al meu instint”, adverteix el component de Les Aus.

Per cert, aquest altre grup que va muntar amb Arnau Sala es troba, diu, en període d'hibernació. "Me l'imagino com un ou que ja s'està movent per dins. Que està viu. Tenim moltes gravacions a mitges, però com que vaig començar amb el meu projecte en solitari d'Esperit! i ell també està en altres aventures... Però Les Aus sempre ha estat molt així. I hi ha moltes ganes de tornar". Qualsevol vol que emprengui Boada suposa un repte per a ell. I per a l'oient.