Pablo Carbonell: "La vida ha fet que estigui com una cabra"

El 'showman'Pablo Carbonell aprofita un descans de la representació teatral a Madrid de 'Sin paga nadie paga' per recuperar la seva explosiva faceta de cantant. L'ex-Toreros Muertospresenta a Catalunya el seu tercerdisc en solitari,'Canciones de cerca'. Un catàleg d'històries amb dosis d'humor absurd, amb vestits que van de la sevillana al soul; de la psicodèlia al rock. Aquesta nit la cita és a lasala Barts(l'anticArteria Paral·lelde Barcelona), divendres a Tàrrega, dissabte a Banyoles i diumenge a Manlleu.

--Diuen que les seves cançons són surrealistes, però jo també parlaria d'hiperrealisme, ¿no?

--La majoria d'artistes em semblen molt volàtils però jo sóc molt terrenal. He tingut molts aterratges forçosos. La realitat m'ha castigat durament. La vida ha fet que estigui com una cabra. I no sé a què es deu aquesta mania de fer cançons una mica anticançons, de despullar el sentit dels estils i fer broma amb el fet de la cançó mateixa. Potser té a veure amb la meva formació teatral, que em permet viure els personatges. I també als meus estranys gustos musicals.

--¡Però si als 14 anys se sabia totes les cançons dels Beatles!

--Sí, sí. Tenia un amic invàlid a qui li agradaven molt i jo li feia de discjòquei fins que es va morir. Em sabia tots els discos i fins i tot l'ordre dels temes. No entenia el que deien, però ho captava tot.

--Parlant dels genis de Liverpool, la seva peça 'Campos de fresa de Lepe', fruit d'un aterratge de LSD, remet a 'Strawberry fields forever'.

--El més curiós és que tant Lennon com jo les vam compondre a Almeria.

--¿I com es va inspirar per a estrofes així: "Que coleccionaras uranio no fue óbice para nuestro matrimonio, ni siquiera encontré nada extraño que tu perro se llamara 'Plutonio'. Trajiste a casa con el ajuar un acelerador de protones/ me engañaste al asegurar que era para gratinar macarrones..." [La marcha de los corazones desintegrados]?

--Són bestieses que em vénen al cap. Un dia vaig tenir la reflexió següent: si els cantants romàntics competeixen a ver qui té el cor més trencat a bocins i, de passada, vendre més discos, ¿hi ha res que pugui desintegrar-lo més que l'energia nuclear? I així, de passada, em poso al capdavant d'aquest estúpid rànquing usant la fórmula d'Einstein. M'agrada molt la ciència. I això em salva de creure en Déu.

--Per cert, ¿què li agradaria preguntar a Benet XVI?

--Doncs si ha tingut una crisi de fe, si ens estima tant, ¿per què no ha dit 'jo ja no hi pinto res', i que només creu en Lennon?

--¿I a Rajoy?

--Més aviat a la seva dona. Li preguntaría si a casa és complidor, perquè el que és a fora...

--La seva filla viu a Oslo. ¿Com li va?

--Va tenir la visió que no va tenir Zapatero. Fa tres anys que hi és i li va molt bé. I l'última vegada que vaig anar a visitar-la a Oslo, la gent em deia 'ya os-lo decía, os-lo estábamos diciendo, que esto del euro no era buena cosa' [riu].

--Expliqui'm la seva amistat amb David Byrne (cantant de Talking Heads).

--Cuando era reporter de 'CQC' el vaig anar a entrevistar perquè presentava una exposició de quadros, i li vaig fer una pregunta que li va agradar. Precisament era alguna cosa sobre l'accelerador de protons, perquè a ell també li agrada la ciència. Després va ana a dinar amb gent que jo coneixia, m'hi vaig afegir i vam estar tota l'estona parlant, de manera que el vaig invitar a casa a sopar. Com que és escocès, això de no pagar li va agradar. Però jo no m'ho creia. ¡Estava amb el tipus que tant m'ha fet ballar! Després vam viatjar junts pel Marroc, ha vingut dues vegades a Zahara de los Atunes i jo també he estat a casa seva.

--El 2011 va reunir la resta de Toreros Muertos. Però a la sala Galileo de Madrid només va atrure 60 persones. ¿Què va passar?

--Arran d'allò em vaig decidir a ficar-me a Twitter. Necessitava un agent de premsa i vaig comprendre que tota la gent usava les xarxes socials. Tot i que, ¿saps?, després vam fer aquell concert a Colòmbia i va ser un èxit rotund, perquè allà vam ser una eina política. El poble colombià no voliaa ingerències angloamericanes. M'estic referint a la guerra del narcotràfic contra l'Estat per les pretensions nord-americanes d'expatriar els narcos. I el poble colombià va apostó per Toreros Muertos, pel rock en el seu idioma. Vam ser la punta de llança. Les nostres declaracions i la nostra actitud els va agradar. I encara ens ho segueixen agraint. Cap al 15 de juny hi oferirem un concert i durant 10 dies tornarem a girar per Colòmbia.

--Llavors, ¿s'ha d'interpretar que Toreros Muertos no està mort?

--Exacte. És una capsa que de tant en tant m'agrada obrir. No haig de tocar res del repertori. Fem les mateixes cançons dels nostres quatre discos. Són concerts sense sorpresa. I és curiós, perquè comprovo que vam ser uns avançats. Els temes segueixen tenint vigència. Això sí, gravàvem molt malament i jo cantava molt malalament. Y ara ho fem bastant millor. Jo mateix em sorprenc de la capacitat irònica de moltes de les cançons. Peces que també recupero quan actuo en solitari.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

--Parlant de toros, ¿què n'opina de les declaracions de Toni Cantó dient que ni els toros ni la resta dels animals tenen dret a la llibertat i a la vida?

--És l'opinió d'un carnívor. I abans que res, li he d'agrair que una vegada la meva cosina Aitana li va fer una petició 'in extremis' per a una obra i ell es va portar molt bé. Aquesta frase és una 'boutade'. La defensa dels toros em sembla una cosa anacrònica. Tot i que, com tot, té els seus matisos. ¿Què passaria amb el toro brau? ¿L'hauríem d'anar a veure al zoo? ¿Hauríem de canviar la mascota d'Espanya? És clar que tal com està la cosa, hauria de ser el porc: ¡Amb tant de xoriço!