La mística de Carlos Núñez

Serà, assegura, el primer concert que oferirà dintre d'una església a Catalu-nya. I anuncia que interpretarà nadales. El gaiter i flautista Carlos Núñez actuarà aquesta nit a l'església del Pi, convidat pel Festival del Mil·lenni. En el repertori hi figuraràDiferencias sobre la gaita, peça inclosa en el seu generós discDiscover. Un tema que, per cert, comença clavat aEl noi de la mare.

«Quins misteris que té la gaita, ¿oi? És una música llatinoamericana que té un aire català al principi, i que incloc en aquest nou àlbum que resumeix els meus últims 15 anys de carrera -explica-. Un compacte en què apareixen amics que viuen a Barcelona com Montserrat Caballé, Jordi Savall i Jackson Browne, i altres com Luz Casal, Ry Cooder, Carmen Linares, Dulce Pontes, Leon Gieco, The Chieftains, Roger Hodgson, Laurie Anderson, Ryuichi Sakamoto, Noa, Teresa Salgueiro, Omara Portuondo i Carlinhos Brown, entre altres».

A Núñez li agrada tocar en esglésies «per la màgia i el misteri que desprenen. I a Alemanya em va sorprendre que amb tota la normalitat del món hi posessin una barra de bar. Llavors, és clar, va canviar el concepte», riu.

«Però tal com diu el meu admirat Jordi Savall, aquests llocs amb pedres antigues que han escoltat tanta música et tornen part del que han rebut». La «mística i profunditat» que tenen combrega amb la seva proposta. Però adverteix que ell també té un altre vessant «més explosiu i enèrgic». «Són com el yin i el yang de la meva música. I t'asseguro que en aquest lloc sacre la gent acaba dreta i ballant».

El músic de Vigo va sortir de la seva Galícia cap al món, en el seu particular «Camí de Santiago», per acabar construint «un món propi, una nova música celta». Recorda que els mítics The Chieftains van ser els que el van animar a reivindicar la música flamenca i llatina. «Em van donar la clau», agraeix. I es va dedicar a anar «buscant connexions invisibles» i a viatjar sense parar sumant aliats a la seva causa. «Un descobriment que vaig fer, per exemple, és que la gaita va ser el primer instrument europeu que va entrar al Brasil», il·lustra.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

«EL JIMMI HENDRIX DE LA GAITA» /Discover conté 39 temes (quatre d'inèdits). El va publicar a manera de carta de presentació per a la seva nova gira americana (10 anys després del primer desembarcament). I les reaccions no podien ser més elogioses.Los Angeles Timesva publicar: «Sí que és possible convertir-se en una estrella pop tocant música tradicional amb gaita i flauta». IThe Billboardel va batejar com «el Jimmi Hendrix de la gaita». «Em sento feliç de veure que es compleix el meu somni: demostrar que aquesta música pot funcionar; que la cosa local pot ser universal», sospira. A Espanya, però, constata que els èxits són més esquius.

«Has de triomfar abans fora perquè et facin cas. La meva carrera va arrencar al començar a fer gires, quan vaig tocar al Carnegie Hall de Nova York amb Sinéad O'Connor i Bob Dylan». I a Nova York és on acaba d'estrenar un espectacle amb el ballet contemporani Corpo, «amb una música inspirada en les cantigues de Martin Codax», un trobador de la seva Vigo natal. La música l'ha gravat amb grans com Chico Buarque i Milton Nascimento.