Theo Hernández, l’heroi inesperat de França

Amb una nòmina de davanters tan potent, potser la millor de les 32 seleccions que van iniciar el torneig, va ser un defensa, el lateral esquerrà, l’encarregat de pavimentar el camí de França de la final del Mundial.

Theo Hernández va ser l’heroi inesperat dels ‘bleus’ a l’estadi d’Al Bayt, quan als cinc minuts de partit la seva acrobàtica rematada es va convertir en gol. 

Va ser un gran gol, no apte per a tots els públics, perquè va obligar el francès a un escorç gairebé impossible, elevant la cama esquerra molt per sobre del cap per batre Bono.

Recordant Thuram el 1998 i Umtiti el 2018

Salvant les distàncies, el cas de Theo remet al de Thuram el 1998: en aquella ocasió, el defensa va marcar els dos gols que van permetre a França jugar la final, després de batre Croàcia a la ‘semi’.

Ningú esperava llavors que Thuram irrompés com a golejador –de fet van ser els seus únics gols com a internacional–, de la mateixa manera que ahir a la nit ningú comptava amb un gol de Theo Hernández.

Una cosa similar va ocórrer el 2018, quan un gol a la semifinal d’un defensa, Samuel Umtiti, va permetre a França jugar la final.

En el seu cas, no va ser el seu primer gol amb la casaca blava, però gairebé: ja n’havia anotat un en la semifinal de la Nations League davant Bèlgica. 

Substitut del seu germà

El jugador francès no va realitzar cap celebració especial, però probablement va recordar el seu germà Lucas, que havia començat el torneig com a amo del lateral esquerrà.

Lucas es va lesionar en el primer partit, davant Austràlia, i va haver d’abandonar la concentració de França. Va ser operat dies després del lligament encreuat anterior del genoll dret a Innsbruck. 

Notícies relacionades

França tomba el Marroc i se cita amb l’Argentina a la final

Qatar convertirà en un «museu» l’habitació de Messi durant el Mundial

Theo, absent en el Mundial del 2018, jugarà diumenge la seva primera final mundialista. Fa quatre anys, a Moscou, va ser el seu germà Lucas qui va ocupar el carril esquerre de la defensa a la final guanyada per França. 

Ja en el tram final del partit, Kuolo Muani, substitut de Dembélé, va firmar el 2-0 definitiu per a França, que diumenge jugarà la quarta final de la seva història, després de guanyar les de 1998 i 2018 i perdre la del 2006.