«M’encanta l’Indy perquè els cotxes es deixen maltractar»

Des de petit, repeteixo, des de petit, no des de jove, ni adult, no, no, des de petit va voler ser pilot de l’Indy. I aquí tenim Àlex Palou (Sant Antoni de Vilamajor, Barcelona, 1 d’abril de 1997) liderant el més prestigiós dels campionats del competitiu món de les carreres als Estats Units.

El cap de setmana passat es van acabar les vacances, va tornar a pujar al seu monoplaça i va acabar setè a la carrera de Nashville, salvant el liderat de l’Indy, que és el més important ¿oi? La veritat és que mai vaig pensar en una tornada tan moguda, amb dir-li que qui va guanyar va bolcar, va volar per sobre un altre contrincant i va acabar guanyant la carrera, l’hi dic tot. Va ser, de debò, una carrera de supervivència per a tothom i, en aquest sentit, quan comences i acabes un gran premi caòtic, el millor és salvar els mobles, girar full, una carrera menys i un liderat més que és l’important i vital.

El món de l’Indy està enormement sorprès del seu rendiment, ja que vostè gairebé, gairebé, acaba d’arribar. Quan parlem d’esport d’alt nivell, quan parlem de l’alta competició, quan parlem d’un dels esports rei als EUA, no es parla de principiants, ni ‘rookies’, ni veterans, ni campions, ni experts. Aquí tots partim de zero i tot i que l’experiència és enorme i molt útil en aquest campionat, bona prova d’això és que jo soc el company debutant d’algú com el campió Scott Dixon. La veritat és que estic molt orgullós del que estic fent i com ho estic fent. Sis podis, dues victòries a Alabama i Wisconsin, set top-5 i líder del campionat és una cosa que no podia ni somiar. Falta molt, sí, però podem guanyar el títol.

¿Què el fa creure tant? Seria lleig ¿oi? que digués que jo mateix crec en aquesta possibilitat. I com que seria lleig dir-ho tot i que ho pensi i, sí, ho penso, diré que estic en un dels tres millors equips del campionat, tinc un gran cotxe i totes les eines per ser el campió. Així que, si no ho soc, no podré posar cap excusa. Ho tinc tot per guanyar i, per tant, és a les meves mans aconseguir-ho. És evident que la primera part del campionat no ha pogut ser millor, però l’hem de repetir per poder ser campió. Cal seguir al podi i, si pot ser, que hauria de ser, guanyar un parell de carreres de les cinc que queden. Necessitem aquestes victòries.

Des de sempre, des que va pensar que es volia guanyar la vida pilotant, va decidir no fixar-se com a objectiu la F-1, sinó l’Indy. Bé, no voldria semblar que menyspreo la F-1 ¡ni de bon tros! Només insisteixo en la dificultat que, potser, no ho sé, vaig poder descobrir ben aviat, sí, sí, amb només 13 o 14 anys, de que difícil que resulta aconseguir un volant en la F-1. Tu analitzes les teves possibilitats i penses que per ser pilot de F-1 no únicament s’ha de ser veloç, ser bo, sinó que depèn de moltes altres coses que no pots controlar, que no són a les teves mans i per això vaig preferir dirigir els meus passos cap a un altre lloc.

¿Què és el que acaba convertint-te en un pilot top, en un professional d’elit i, fins i tot, en un candidat a guanyar l’Indy? Bé, jo no ho tinc tan clar, és evident que hi ha molta gent mirant-te en totes les categories i, per tant, és evident que has de ser veloç, ràpid i regular en totes les categories. Això és el que jo crec que és decisiu a l’hora que confiïn en tu, com, per exemple, va confiar Honda quan em va veure córrer al Japó. Has de ser ràpid, competitiu i, fins i tot, candidat al podi quan tens un cotxe menor, menys competitiu que els monoplaces punters i, per tant, els experts pensen «si aquest noi és capaç de fer bones carreres amb un cotxe menor, quan li donem un bon cotxe podrà guanyar». I sí, això és el que ha acabant passant amb mi. Ara tinc un gran cotxe i soc en un gran equip.

Notícies relacionades

Així queda la classificació de pilots del Mundial de F1 2023

Sainz, ambiciós a Spa: «Demà sortirem a l’atac»

¿Què és el que li agrada de l’Indy, quin creu que és el seu atractiu, allò que el fa estar feliç de competir-hi? Bé, l’Indy com totes les categories, com totes les especialitats, com tots els esports, té els seus trucs. El millor és que tots els cotxes són iguals i només es diferencien en la posada al punt que fas servir a cada traçat. L’aerodinàmica és molt important i, sí, també és molt semblant, per no dir que igual. Així que el que m’encanta de l’Indy és que les nostres mans són molt importants i compten moltíssim, cosa que, crec, no passa en igual mesura en la F-1, per exemple.

Podries ampliar-me una mica més aquest concepte, el fet que el pilot en l’Indy influeix més que en el Mundial de la F-1. Tothom sap de la sofisticació dels cotxes de F-1. No és una crítica, és una realitat. Sort per ells. En l’Indy, els monoplaces són molt més, no ho sé, diguem que primitius, simples, no porten tanta o tantíssima tecnologia. Això no és bo ni dolent, és diferent. Per exemple, no tenen direcció assistida el que, en principi, podria semblar una animalada, però això et permet ser dur amb el cotxe, fins i tot brusc. És més, a mi m’encanta la fórmula Indy perquè pots maltractar el cotxe, es deixa maltractar. És més, com més el maltractes, més ràpid vas i és que el truc és saber portar-los al màxim en unes condicions molt dures. L’Indy et permet ser tu i demostrar que són les teves mans les que fan la volta. I això, lògicament, afegeix valor a la teva volta, ja que demostra que el crono surt de les teves mans.