Sis raons per no perdre’s el pols Bagnaia-Martín a MotoGP

Queden per repartir-se 148 punts en els quatre grans premis que falten. ‘Pecco’ Bagnaia és líder amb 27 punts d’avantatge respecte a Jorge Martín, però si ‘Martinator’ guanya els 148 punts serà el nou campió. «És un bellíssim final de temporada. Crec que si ho haguéssim encarregat a un guionista, no ho hagués escrit millor. Som professionals, però emotivament implicats. M’asseuré a veure aquest meravellós final a primera fila, com el primer dels seus fans». Claudio Domenicale, número u de la fàbrica Ducati, no ha pogut definir millor ni més apassionadament el duel pel títol de MotoGP.

És veritat, és cert, Jorge Martín, 25 anys, campió del món de Moto3 el 2018, és el pilot més ràpid de la graella de MotoGP. I ho és, des de divendres, tots els divendres, a les 10 del matí. Però... Qui millor classifica és ‘Pecco’ Bagnaia. ‘Martinator’ suma 3 ‘poles’ i 6 primeres files; el líder de Ducati, 6 ‘poles’ ¡i 12 primeres files! En la nova era de la màxima categoria, és més important sortir a primera fila (regularment) que aconseguir la ‘pole’ i, en aquesta faceta, Bagnaia falla poc, només a Indonèsia, i això li atorga un gran avantatge.

Expliquen els experts de MotoGP que hi ha dos moments decisius en tot gran premi. El primer, per descomptat, la ‘quali’ i/o la sortida. És a dir, has de qualificar bé, molt bé, per poder sortir millor, molt millor. Si classifiques en primera línia, com fa sempre Bagnaia, tens mig podi assegurat, sobretot si arribes primer al primer revolt. I, dos, quan aconsegueixes dos segons sobre el teu perseguidor, ja no t’atrapen. En la MotoGP actual, dos segons són una autèntica fortuna, sobretot per a pilots d’aquest nivell i amb mecàniques idèntiques o molt similars. El nou dispositiu de sortida de les Ducati, el conegut com a ‘hole shot’, millora, fins i tot, el de KTM. En aquest apartat, Bagnaia i Martín estan també molt igualats.

Una dia Bagnaia i Martín van intercanviar piropos i defectes. Perdó, de defectes, ni un de sol. Van intercanviar el que fan millor i el que haurien de millorar. Sent dos pilotatges molt diferents, tothom considera l’italià molt més cerebral i el madrileny, molt més fogositat, instint, velocitat pura. «Jo crec que aquí no hi ha ningú que freni com ‘Pecco’, ¡ningú!», va dir Martín. «¡Ni tan sols Marc Márquez!», va arribar a comentar un dia Mario Almondo, núm. 1 de la marca Brembo de frens. «Jo crec que aquí, no hi ha ningú que acceleri, en meitat i sortida del revolt, com el Jorge», va respondre Bagnaia.

Tant Bagnaia com Martín han demostrat ser, al seu estil, a la seva manera amb el seu entorn i assessors, mentalment molt forts. ‘Pecco’, que era líder destacat, ha sabut mantenir la calma quan ‘Martinator’ li va retallar 69 punts. I més encara quan va poder perdre la vida o acabar la seva carrera en el moment en què Brad Binder li va passar per sobre en el tercer revolt de Montmeló. I Martín, que ha decidit córrer sense pressió al no ser ni campió ni favorit, segueix en la lluita malgrat que, després d’aconseguir el liderat, per primera vegada en la seva vida, li va durar tot just 20 hores. Quan tenen alguna ensopegada, tots dos s’agafen al següent gran premi, que, per fortuna, arriba ben aviat. Hi ha qui creu que per guanyar un títol has de perdre el primer. Li va passar a Bagnaia el 2021 i pot ser, només pot ser, que li passi a Martín aquest any. «L’important no és ser el millor cada cap de setmana, és aprendre cada dia una cosa nova, una cosa que et serveixi per ser millor», sol comentar Martín, conscient que, guanyi o perdi, aquesta sí que serà la millor campanya de tota la seva carrera esportiva.

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

L’últim pilot que va aconseguir ser campió de món de la màxima categoria en un equip privat, amb una moto ‘no oficial’, no pota negra, va ser, ni més ni menys, que Valentino Rossi, el 2001. És evident que a Ducati li interessa, per prestigi, aposta, lideratge i patrocinador (Lenovo), que el campió sigui el que és, és a dir, el seu ‘Pecco’ Bagnaia. «M’indigna que la gent vagi dient que Ducati no vol que Martín guanyi el títol. Mirin, si Ducati no volgués que Jorge guanyés el títol, ho tindria facilíssim: no li donaria la mateixa moto que té Bagnaia. I, no obstant, la té, sí. ¿Per què?, perquè Ducati té quatre pilots oficials (Bagnaia, Bastianini, Martín i Zarco) i als quatre els paga per guanyar», assenyala Paolo Ciabatti, un dels ‘capos’ de l’equip Ducat Corse. Totalment cert, però, en la MotoGP del nou segle, amb tanta tecnologia i telemetria, tot és possible. Massa fàcil d’intervenir-hi.

S’han disputat 16 grans premis i, els diumenges, només els diumenges, hi han hagut sis guanyadors diferents: Bagnaia, amb 6 victòries; Martín i Bezzecchi, amb 3 cadascun; Aleix Espargaró, amb 2, Zarco i Rins. Ni ‘Pecco’ ni ‘Martinator’ corren sols, aquí hi ha massa pilots que s’hi juguen massa i, tot i que en les últimes carreres, sempre impera el desig de «no tirar cap candidat», el cert és que tots van a sac perquè ells, els seus equips, oficials o ‘satèl·lits’, i els seus patrocinadors s’hi juguen molt. No deixa de ser curiós en aquest sentit, que tant el més gran campió de tots, Marc Márquez, com el més veterà, Aleix Espargaró, ja fa diversos grans premis que asseguren que li veuen «cara de campió» a Martín. «Sí, ha fallat en les dues últimes carreres, però jo segueixo veient-lo com a favorit per em portar-se el títol, perquè continua sent el més ràpid», assenyala MM93. «Jo penso igual que el Marc, el Jorge vola des del primer minut de cada divendres», afegeix Aleix.